Fins aviat estimat !

Un relat de: somnisdecolors

Era un adeú o un fins aviat ?
Perque ens teniem que despedir si ens estimavem ?
Aquest matí me despertat molt aviat i me quedat allà estirada al llit pensant en tot el que vam viure junts.
Tot ha marxat, m'agradaria que tot tornes a ser com abans; no se com explicaro pero em sento tan plena de tristesa, i rabia al mateix temps; es culpa seua, es culpa d'una altra l raó per que la que no et tornaré a veure, intento rafer la meua vida sense tu, però em resulta de tot impossible, no faig més que pensar que jo t'estimava i per un maleit 'stop' que un desconegut es ca oblidar... ell va ser el culpable, ell va ser qui m'ho va arrebatar tot, i ara sols em queden record, i aquell record...
allà estavem els dos tot sols en aquella habitació d'un hospital,on tu intentaves disimular el teu estat per no fer-me mal, però estimat amic, no vas poder, ho vaig sebre tot.
No oblidaré mai aquelles últimes paraules que vas pronunciar entre els meus braços, entre llágrima i llágrima, mai les oblidaré, mai oblidaré aquell sempre t'estimaré, aquell sempre t'esperaré que vas pronunciar abans de deixar els ulls closus per sempre.
Dons et prometo jo també que mai et deixaré d'estimar, que sempre estarás dins del meu cor, et prometo que no será un adeú, sinos un FINS AVAT. Encara que sigui d'aquí molt de temps un dia en tornarem a trobar.
Per això ara ben convençuda et dic:
FINS AVIAT ESTIMAT !

Comentaris

  • gracies[Ofensiu]
    Nyanga | 11-08-2009

    Gràcies per llegir-me i comentar-me!
    Saps, lo bo de ser tan jove és que tens molt temps per endavant i un dia o altre, per molt que ara et sembli impossible i inimaginable, aquest record no farà mal..

    fins aleshores, una altre abraçada!

  • Trista despedida[Ofensiu]
    Nyanga | 10-08-2009

    Espero que aquest trist relat siguis fruit de la imaginació...si no és així i tot això és més que real t'envio des d'aqui una forta abraçada i molts anims per tirar endavant!

l´Autor

somnisdecolors

23 Relats

37 Comentaris

23231 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Nascuda en un petita illa del mar mediterrani,
illa repleta de somnis i normalment bones intencions.
Vaig arribar aquí un bon migdia -per ser més exactes, com diu la meva mare, a l'hora en que circula l'electricitat 220 (14.20)- era un fred Gener d'un bon any 1995.
La meva infància ha estat lo millor que podia demanar, sempre envoltada de gent que m'estimava i em mimava. Les anades a cercar caragols o esclata-sangs, amb el pare i l'avi; les coques fetes amb la mare i l'àvia; i les jugades amb els germans i cosins.
L'adolescència, bé encara no l'he acabada de passar, però el camí que ja n'he recorregut no ha estat de lo més fantàstic, encara que he tingut molts bons moments i moltes bones companyies. He tingut la mala sort de comptar amb una malaltia que hem va acompanyar durant tot un any, però que vaig aconseguir superar. En realitat pot ser ha estat sort i tot, hem vaig fer forta, valenta, lluitadora, i vaig aprendre a entendre a les persones amb malalties i no només a compadir-les.
Vaig comptar amb la mort de dues persones estimades, el món s'hem desfeia a les mans, però en realitat això també m'ha ajudat a fer-me encara més forta.
Vaig aprendre que l'estimació o amor, no li pot a tot, que les relacions que tu creus perfectes poden ser perilloses. Però jo, durant aquest temps de pujades i baixades, vaig tenir la necessitat de convertir-me en una persona optimista, per tant, crec que cada baixada ens aporta un nou valor i més energia per tornar fins a dalt. No vull que us quedeu només amb les baixades... He pogut, i tinc la sort de poder gaudir d'uns amics i amigues fantàstic, elles ho son tot per jo, són qui més saben de jo i de la meva vida, del que m'agrada i el que no suporto; amb qui passo més temps i els millors moments. I ara, sempre que puc intentar xalar al màxim de l'oportunitat que hem van donar aquell 1995.