Fins ara

Un relat de: nana_17
Durant massa mesos les coses no van bé. I veus que qualsevol núvol, per petit que sigui, tapa sol, lluna, cel i estrelles, durant les 24 hores del dia.

Però com sempre, i perquè et creus optimista de naixement, saps que si no lluites per les coses no et vindran soles, de mica en mica deixes entrar la llum de nou, per la porta del darrera, i vas obrint persianes i finestres.

El sol torna a entrar amb força i les estrelles brillen més que mai. Últimament veus estel fugaços i eclipsis de lluna que et permeten gaudir el màxim els dies.

Somrius i brilles com la lluna creixent, transmets alegria i positivitat com el sol de primavera.

Però de cop, aquella copa de vidre es trenca. Et despertes del somni. Res no ha estat com has somiat. Res serà com havies pensat.

Potser comença a ser hora de girar a la pròxima cruïlla i fer un camí nou.

Perquè el que has estat fent fins ara, resulta que no et porta enlloc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

60684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!