fins ara

Un relat de: matràfola

Quan ja no estigui,
no em guardeu el lloc i,
que les llàgrimes us ragin per dintre
quan us deixi.


Quan m'en vagi,
no oblideu;
que no es pot viure del passat
quan tots hi érem.


Quan ja no respiri.
Que s'obrin les finestres
Que corri l'aigua, el sol i el vent,
i que netegi el que de mi quedi.
Quan m'adormi per sempre.


Que rigui tothom.
I qui m'hagi estimat,
que rigui de veritat.


Quan sigui l'hora,
que les goles siguin lliures
i que el meu darrer dia
sigui el vostre primer.


Quan abandoni aquest Món,
restarà un camí sense fi,
ple de petjades.
Quan abandoni aquest Món
xafeu el vostre camí i,
deixeu les vostres empremtes.

Quan ja no pogueu dir pare
penseu que la vida és vostra
Quan ja no pogueu dir pare.


Quan ja no pogueu dir pare
seguiu la vostra flama

Quan ja no pogueu dir pare.

Comentaris

  • És molt trist[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-08-2010 | Valoració: 10

    És real però cal transmetre aquestes sensacions, mot ben escrites.
    Cal.... o potser sí.....
    Per mi és un NO. Sóc del SÍ !!!

  • molta força...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-08-2010 | Valoració: 10

    desprèn aquest poema, et felicito...
    una salutació des de mataró
    joan

l´Autor

matràfola

6 Relats

7 Comentaris

3566 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99