Fins als collons

M'esforço cada dia per escriure finament
sobre totes les injustícies que passen
en aquest món dement,
i n'estic fins als collons.

M'esforço cada dia per escriure correctament
sobre les barbaritats que cometen
mil bojos que es creuen gent,
i n'estic fins als collons.

M'esforço cada dia per escriure decentment
sobre els genocidis, la fam i l'horror
que dominen aquesta espècie de món,
i n'estic fins als collons.

Fins als collons perquè ells no maten delicadament,
perquè ells no procuren fer el correcte,
perquè els importa una merda si tens família,
mentre es juguen a sorts qui prem el gallet.

Fins als collons d'aquest orgull nacional
que ens creiem ens dóna el dret
de discriminar a aquells que no ens són iguals,
i això, diguis el que diguis, és un fet.

Fins als collons de tanta violència
que no serveix per a res,
que hi ha una cosa que és diu consciència,
i que l'hem de fer servir més.

Fins als collons d'aquest joc cruel,
on els pobres perden i els rics guanyen
on només hi ha plaer,
si a tots ells callen.

Fins als collons de tanta desesperació
de viure en un món salvatge,
on només hi ha preocupació,
i que no pots ser ni el teu propi personatge.

Fins als collons d'haver de tenir sort
fins i tot a l'hora de néixer,
perquè tant et pot tocar un gran palau,
com una merda de cau.

Fins als collons d'aquests merdosos
que viuen a costa dels altres,
a base de mentides i enganys,
i que ens fan caure als seus paranys.

Fins als collons de tot i de tots,
perquè n'estic tipa d'aquesta hipòcrita escena,
que et miro amb un somriure,
però millor no te'm giris d'esquena.