Fins al final.

Tot començà amb aquell correu electrònic que duia en l’assumpte les paraules “Fins al final” i per remetent Contacte Digital.
L’havia trobat feia dies a la seva safata d’entrada i encara no s’havia decidit a obrir-lo. Desconeixia qui li podia haver enviat i a mesura que passaven els dies va trobar excitant fantasiejar amb la possibilitat de tenir algun admirador o que fos algun conegut, qui estava amagat sota aquest misteriós pseudònim. Una potent imaginació, per part seva, va acabar superant la curiositat per esbrinar de qui podia ser realment aquell mail.

Pensava amb el Contacte Digital com algú amb una habilitat especial pel sentit del tacte. Ideava un home apassionat, tendre, capaç de fer fruir a una dona dels seus desitjos més íntims amb les seves mans, amb els seus dits, amb el seu contacte. Se li representava un home que, amb la companyia d’una mirada còmplice i d’uns petons harmoniosament col•locats, s’atrevia a descobrir poc a poc la seva anatomia resseguint el seu cos, palpant suaument la pell fins aconseguir despertar en ella tots els punts erògens que tenia secretament amagats. Fins permetre-li assolir la dosi justa de plaer. Fins fer-la gaudir fins al final.

Aquests pensaments, que defugia compartir amb un marit atentament monòton, es varen fer quotidians. Tant, que les estones de solitud les acabà convertint en estones de delectança. Es tocava amb delit damunt del llit. S’excitava. Arquejava lleugerament la columna. Arribava a l’orgasme intensament mentre deia fluixet: toca’m, així, fins al final. Només ella sabia del seu desig més secret.