Fins al final

Un relat de: pontserrat
Intentava treure el cadàver del maleter del seu Jeep .Pesava tant! Mort i tot era pesat. Tota la vida de casats maltractant-la i encara ho feia. Si no hagués trobat la pistola amagada dins la capsa de galetes amb les velles fotos familiars aquell dia que se li va acudir fer neteja a fons dels armaris, pot ser ara tot fóra diferent.
Va conduir tota la nit allunyant-se de la casa que havien compartit fins aleshores. La carretera la va dur fins al desert d'Arizona. Recordava haver-hi estat de petita amb els pares i que ja llavors li va semblar la fi del món, un indret sense vida; el millor lloc pel seu objectiu. Començava a despuntar el dia i la calor començava a fer-se insuportable, sufocant. La suor li rajava esquena avall. Estava mig marejada i si no s'apressava no sabia si podria enllestir la feina sense desmaiar-se.
No volia que el paratge que escollís tingués cap punt de referència per evitar la temptació de tornar-hi més endavant. Agafà la pala i va cavar on li va semblar que era més fàcil. Amb tot i això la sorra estava dura, molt compactada, que de ben segur desconeixia l'existència de l'aigua de pluja i poder ser flonja.
Un cop hagué acabat, empenyé al que havia estat el seu marit dins la fossa i el colgà. Ho va fer tot sense pensar en res, mecànicament. Estava tant cansada després d'aquell sobreesforç i a més sense haver dormit gens.
Un cop acabat pujà al cotxe. Intentà arrencar-lo però no ho aconseguí. Ja li havia dit el seu difunt la nit passada, que omplís el dipòsit, que l'agulla de la benzina estava espatllada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer