Cercador
Finitud
Un relat de: Llibre- Compartir:
I de sobte esclatà en un foc d'encenalls
amb guspires amarades de passió.
I de sobte esclatà en tempesta silent
farcida d'imatges, penetrant la ment.
Fou la fuita prematura d'un gest
la que escapçà la màgia del joc.
Fou el silenci inexpressiu del bes
absent, llunyà, el que ens privà d'amar.
El nostre instant d'eternitat patí
la mort del temps: esdevingué finit.
Foc i guspires. Encenalls de fum.
Foc i guspires. Encenalls de fum.
El nostre instant d'eternitat patí
la foscor, i orbs temptem el destí.
(24-5-2005)
Comentaris
-
Quina passió...[Ofensiu]Unicorn Gris | 17-04-2007 | Valoració: 8
El teu poema és bastant bo. Crec que li poses bastant talent. Et falta una mica però ja milloraràs.
El tema de la finitud és bo. Som finits, contingents, i com a tals, hem d'aprendre a conviure. Sí senyor.
Salut!! -
!!![Ofensiu]GariKoitz | 29-05-2005 | Valoració: 10
I dius que no ets "bona poetessa"?
No se si m'ho acabo de creure...!
-
De sobte[Ofensiu]Lavínia | 27-05-2005
has escrit un poema en què la passió absent es manifesta contundent a través de el silenci inexpressiu d'un bes que us d'amar.
És a dir el símbol de l'amor és sols un foc d'encenalls. És a dir RES.
Molt bo el tomb que has donat a tota la poesia amorosa i que, realment, passa això: un bes et diu que no sents res per a qui li dónes.
M'ha agradat també la forma: el sonet i és que sóc d'un romàntic italià empedreït no hi puc fer res.
Molts petons, Llibre. -
De sobte[Ofensiu]Lavínia | 27-05-2005
has escrit un poema en què la passió absent es manifesta contundent a través de el silenci inexpressiu d'un bes que us d'amar.
És a dir el símbol de l'amor és sols un foc d'encenalls. És a dir
Molt bo el tomb que has donat a tota la poesia amorosa i que, realment, passa això: un bes et diu que no sents res per a qui li dónes.
M'ha agradat també la forma: el sonet i és que sóc d'un romàntic italià empedreït no hi puc fer res.
Molts petons, Llibre. -
la mesura de les coses[Ofensiu]quetzcoatl | 27-05-2005
Hola Llibre!
Doncs si, per no escriure poesia l'escrius massa be!
M'ha agradat les imatges que has fet servir per representar aquesta finitud que havia estat en alguns instants eterna; les guspires, el fum i com despres orbs tempteu el destí.
Potser una mica criptic a la primera lectura, pero molt rica quan en copses l'essencia.
Felicitats, m'ha encantat llegir-te i ho fare mes sovint!
m -
Magnífic instant[Ofensiu]Alícia Gataxica | 27-05-2005 | Valoració: 10
Un moment... de pasió, i l'obscuritat després. tendresa i després vuidor, culminació i després el no res.
Un gran poema, amb tendresa i bellesa, amb sonoritat i grandesa. i després dius que no fas poemes? algún día aquest te'l publicaran, aquest i la nena de la jaqueta vermella, son quel com més que poesia....
No tornis a dir que no fas poesia, no sabía pas que fossis mentidera...l -
finitud?[Ofensiu]Equinozio | 26-05-2005
M'ha agradat força tot i que la he trobat un xic complicada.. però com que sempre em costa llegir segons que.
Però totes les paraules són molt boniques i belles imatges.
Equinozio -
Sona bé[Ofensiu]EmmaThessaM | 26-05-2005
El poema sona bé: bon ritme, bon vocabulari i bona càrencia de les paraules.
El tema és encertat i està ben descrit, transmetent al lector la finitud de l'eternitat (contradiccions de l'amor).
"Foc i guspires. Encenalls de fum.": m'ha encantat aquest vers doblement repetit.
EmmaThessaM
PD. Com es fa per trobar la resta de llocs estratègics? T'ho demano aquí, enlloc del fòrum, per no ficar-me més de peus a la galleda.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
160 Relats
1347 Comentaris
288632 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Hola a tothom!Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?
Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea
Sílvia Romero