Cercador
Fines artèries teixeixen el seu cel
Un relat de: Núria Niubó- Compartir:
Sempre va ser un nen tímid, callat, obedient i disposat a ajudar a la mare. Essent el més gran de tres germans i amb el pare lluitant al front, la mare sovint li deia que era un homenet.
En Pere amb només deu anys es sentia important. Sempre es podia comptar amb ell, menys però, quan a lo lluny tronava el so esgarrifós dels avions bombarders.
Aquesta era la seva gran distracció, els avions que gairebé cada dia venien a bombardejar o passaven de llarg. En sentir les sirenes, la mare els cridava, recollia als tres fills i corrien a amagar-se sota un gran matalàs. En Pere esperava que tots quedessin ben arraulits , llavors s’escapolia molt silenciosament i escales amunt pujava al terrat a contar els avions.
Eren aquells instants d’inconsciència que el feien sentir petit, juganer i atrevit.
En tornar a baixar la mare l’escridassava, l’abraçava i plorava. Ell prometia no tornar-ho a fer, però creuava els dits, aquell joc perillós era més fort que la seva obediència.
Avui ja n’ha contat set, les fines artèries que els grans avions de passatgers teixeixen al cel es van desdibuixant. El sol de tardor escalfa suaument. En Pere clou els ulls una estona com cada migdia esperant l’hora de dinar.
Comentaris
-
...[Ofensiu]crohnic | 18-11-2011
Un relat nostàlgic i emotiu de lectura molt agradable... Malgrat ser tan curt, transmet molts sentiments... Per més que passin els anys sempre seguim conservant aquell nen juganer a dins nostre...
-
Dimanche à Orly[Ofensiu]Carles Ferran | 18-11-2011 | Valoració: 10
El teu relat m'ha recordat una cançó de fa ja anys, Dimanche à Orly, de Gilbert Bécaud:
Quand le soir je retrouve mon lit,
J'entends les Bœings chanter là-haut.
Je les aime, mes oiseaux de nuit,
Et j'irai les retrouver bientôt.
Oui j'irai dimanche à Orly.
Sur l'aéroport, on voit s'envoler
Des avions pour tous les pays.
Pour toute une vie... Y a de quoi rêver.
(Salvant les distàncies d'escenari entre el teu relat i la cançó). -
Bé com sempre.[Ofensiu]jos monts | 15-11-2011
Aquest relat curt, ho has explicar molt bé felicitats m’ha agradat.
-
Delicat, gairebé fràgil[Ofensiu]Unaquimera | 10-11-2011 | Valoració: 10
Fines les artèries que donen títol a un relat delicat, gairebé fràgil, ja que tant la prosa que has emprat per descriure l’escena present i l’escena passada, com la imatge que avui l’acompanya damunt les teves dades d’autora, resulten lleugeres.
L'he devorat en silenci, sense moure'm, per no trencar l'encant...
Se m’ha fet curt, el text, però en canvi l’he trobat molt ric d’imatges, ja que totes les escenes a què fa referència s’han aixecat davant meu, com a fotografies dotades de relleu i moviment.
Molt ben escrit, Núria!
I moltes, però moltes i moltes, GRÀCIES!!!
Per la felicitació que em vas fer arribar... i per ser com ets, de preciosa!
T’envio una altra abraçada, per recordar les de dimarts, que tant em van agradar,
Unaquimera
-
Sensibilitat a dojo![Ofensiu]Mercè Bellfort | 10-11-2011
Però també un seguit de moments íntims que van cuallant de mica en mica en el lector, talment com si et sentissis en la pròpia pell del protagonista. Un relat que recordo molt bé per haver compartit minirepte amb tu, Núria i que em va emocionar molt. El motiu? Doncs aquesta fiblada que descrius tan bé i que sovint fa tan mal, i que s'anomena nostàlgia.
Un petó ben fort, Núria!
Mercè -
gràcies de nou, núria..[Ofensiu]joandemataro | 09-11-2011 | Valoració: 10
una abraçada
joan -
Hola Núria[Ofensiu]allan lee | 07-11-2011
com els avions al cel van teixint aquest brodat tan ric de sentiments i pas del temps, i ens adonem que el Pere encara és aquell nen que s'escapolia del refugi per anar a comptar línies al cel. La teva sensibilitat en descriure fa aquest relat curt intens, emotiu i bell.
Vaig "rebre" el teu preciós ram de flors pel meu sant. Moltes gràcies, guapa.
Un petó ben fort
a -
una bonica història Núria...[Ofensiu]joandemataro | 03-11-2011 | Valoració: 10
desprèn un aire de sensibilitat i melangia molt acollidora, com sempre a mi m'ha encantat
i no puc més que aprofitar per donar-te MIL GRÀCIES, pel teu comentari en forma de poema, al meu últim escrit, m'has fet emocionar de debò...
una immensa abraçada Núria, m'has fet sentir molt valorat
joan -
Artèries celestes[Ofensiu]aurora marco arbonés | 02-11-2011 | Valoració: 10
L'admiració i el desig de volar és comú a moltes criatures, que veuen enlairar-se els avions com grans ocells que travessen el cel. El vol permet viatjar a païssos llunyants i veure altres mons meravellosos que no poden abastar els seus ulls infantils. No és, doncs, estrany que la fal·lera per contemplar i comptar avions fos més forta, per en Pere, que l'obediència deguda a la mare i la prudència davant del perill.
Ho has contat molt bé, bonica, com sempre, com ens tens acostumats a tots els teus admiradors literaris.
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
149 Relats
1116 Comentaris
201813 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93
Biografia:
Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.
Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.
Sí, amics,
sóc addicta.
A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.
A vosaltres.
ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS
58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC