Final feliç

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Final feliç
Quan la policia li va dir que no tenia escapatòria, que la casa estava envoltada, va deixar caure el cadàver de la noia al balcó. Llavors, un crit de desolació va ressonar per tot el veïnat. Al cap d'uns instants, per la finestra, l'home feia ostentació d'un ganivet, ben ensangonat.

Però tranqulilitza't, que no era sang de veritat. O és que et pensaves que aquí, a Relats en Català, la sang era sang i els morts havien passat a millor vida? Ca, home!, Que no ho veus que tot és mentida?




Blues
En mig de l'escenari minúscul d'aquell tuguri, mal il·luminat per un focus esgrogueït, la noia, esblanqueïda, va començar a treure's la roba, seguint el ritme d'un pianista i d'un bateria que, en la foscor, s'esforçaven per treure les notes més tristes que mai els havien sortit de les entranyes.

El públic, una barreja estranya de militars fastiguejats, polítics fastigosos vinguts d'illes llunyanes, capellans solters o malcasats i comerciants desvagats amb sotana. Tots ells, delerosos només de beure i veure carn fresca.

Quan la noia va quedar tota nua, sola damunt l'escenari, un crit de desolació va ressonar per tot el local. Era el pare de la noia, que per fi l'havia trobat, després de cercar-la per mig món.

Llavors, els militars van marxar a fer la guerra, els polítics van fugir per la tangent, amagats sota les sotanes dels capellans que sortien cantant les ensoltes i beneïnt a tort i a dret els pobres comerciants descarriats.

Desconsolat i sense esma, el pare va agafar la seva filla, i se la va endur d'aquell local, mentre els músics tocaven per darrera vegada el blues més arrossegat que mai els havia sortit de les mans.

Els carrers humits, com correspon a una situació com aquesta, donaven pas lentament a la tragèdia que s'acostava.

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    Mon Pons | 12-04-2005

    Hola miquel, gràcies al teu web t'estic descobrint. I veig que és un bon descobriment! Tens tants de relats publicats que m'has de donar temps per llegir-me'ls i ja et comentaré alguna cosa. En quan als dibuixos haig de dir-te que m'han agradat molt.
    Enhorabona i endavant!
    Mon

  • pèrdix | 24-02-2005

    La fugida del local dels militars, capellans, comerciants i polítics me la imagino en desbandada ordenada, no sé per quina raó. Me'ls imagino corrent per la sala, histèrics, (? per què?? no ho sé)), tirant cadires, donant cops de colze, trepitjant la clientela, però mentre corren cadascú troba el seu lloc: la tangent, la sotana, les benediccions apaivagadores de la mala consciència..i la guerra, com no.

    Molt ben escrit.

  • Si és que...[Ofensiu]
    Biel Martí | 24-02-2005

    Si és que ja ho deia jo que de personatges estranys n'està ple el món, home. I mira que he anat a trobar-me, una nova paranoia d'en miquel... M'he imaginat ben clarament el resum de personatges tòpics del Blues i l'escenari tòpic i m'ha agradat molt el to de sarcasme passotista (no sé si em faig entendre, però em smebla una expressió bona, que vendré al millor postor que, segurament, serà també el pitjor).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

85 Relats

331 Comentaris

151894 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla