FILOSOFIES ARRAN DE PLATJA

Un relat de: josep casanovas olmos

Filosofies arran de platja


-Perdoni, puc fer-li una pregunta?...Què fa agafant pedres?
-Doncs ja ho veu. Agafo pedres...
-Li puc fer una altre pregunta indiscreta?
-Pregunti...
-Per què són?
-Col·lecciono pedres de platja.
-I les agafa totes?
-No. Només les que són rodones i planes.
-Para què les vol?
-Les col·lecciono.
-Ah!... I on les fica?
-A casa.
-Perdoni que sigui tan curiós... Però, què fa amb elles?
-Les rento una a una i després les enganxo per les parets.
-A les parets de la casa seva?
-Sí.
-Ah!... I en té vostè moltes?
-Unes quantes.
-Quina cosa més absurda!... Perdoni, però es que m'ha sortit així.
-Absurda per què? M'agrada'n molt totes les pedres que col·lecciono.
-Dispensi. Deixi que m'excusi; potser no m'hagi expressat bé... Ha de tenir totes les parets de casa revestides. Fa molt que les col·lecciona?
-D'un parell d'anys cap a aquí. Ja només em queda el menjador i la cuina.
-La cuina també la pensa folrar?
-Sí.
-I ara! Perdoni si li estic preguntant massa però, no es veurà tot plegat molt recarregat?
-Tan se val. A mi m'agrada així.
-I a la seva dona també?
-I per què no li hauria d'agradar?
-No ho sé, però no deixa de ser curiós. I gairebé m'atreviria a dir que estrany.
-Estrany per què?
-Be... Dic jo... Per què les col·loca a les parets?
-És una història molt llarga, vol que l'hi expliqui?
-Com vulgui.
-Li explicaré sense entrar en detalls.
-Vostè mateix.
-Una vegada algú em va dir que calia posar-se uns objectius a la vida per a donar-li un sentit. Mho vaig creure. Vaig començar per posar-me unes metes, tot s'ha de dir, una miqueta ambicioses. La primera va ser treballar com un condemnat per a poder estalviar prou per a comprar un iot que hi havia lligat en el port. Era preciós. Tenia una eslora de quinze metres. Com era molt car i veia que el temps anava passant, vaig acabar comprant una antiga caseta a las afores del poble. Era molt bonica però estava feta una pena. Desprès ens traslladem de la ciutat per a quedar-nos a viure aquí. Des de llavors que ja portem vint anys vivint aquí.. Com passa el temps!
Mai vaig poder comprar aquell iot. Tots els estalvis del meu treball es van reinvertir en la rehabilitació de la casa. Quan va estar pràcticament acabada, se'm va ocórrer una altre propòsit; el d'aconseguir ser l'amo d'un casalot abandonat que havia enfront del passeig marítim. La meva intenció era la de muntar un petit hotel per els turistes. Ja es pot imaginar que per molt que seguís treballant era una missió impossible. La decepció, em va fer baixar el llistó dels meus objectius. Llavors vaig canviar de plans; la meva següent meta va ser fer un viatge al voltant del món en companyia de la meva dona. Tots dos junts, ja sap. Però a causa d'una malaltia, la cosa es va quedar en no res. Ja veu que les coses no són com un vol que siguin. Les coses són com són i punt.
-De què treballa vostè?
-Jo?... De paleta. Vaig enxampar uns anys molt bons, fins que el bum de la construcció es va frenar i després va venir una crisi espantosa. No se'n recorda?... Ara estic jubilat.
-Té fills?
-No. Però aquesta també va ser una de les metes que ens marquem la meva dona i jo.
-I després?
-Després?... Aquí em té, recollint pedres.
-Ara l'entenc!
-Ho entén? Doncs ja ho sap. Prengui nota. El que no pot ser, no pot ser... I vostè? També té metes?
-Jo col·lecciono rellotges.
-Bonica afició!
-No és cap afició. És una necessitat.
-Una necessitat? ...Ah! Que compra i ven rellotges?
-No.
-Llavors?
-Vol que l'hi expliqui?
-Sí. Em té vostè una mica intrigat, però si no li sap greu expliqui-m'ho mentre caminem per la sorra de la platja. Entretant aniré agafant pedres.
-Veurà... Tot va començar un dia que algú em va dir que el temps era el causant de la nostre preocupació.
-Com diu?
-Vull dir que el temps que transcorre ens envelleix i ens roba la il·lusió. Es per això que tots tenim pressa per empaitar las il·lusions.
-Home! Que ens robi la il·lusió no és cert del tot. Però si que és veritat que ens envelleix. No faltaria més! És la naturalesa. Contra això no hi ha res a fer. El temps és el temps.
-La meva meta és parar el temps.
-Com diu vostè? Està parlant de debò?
-I tant!
-Anem a veure si l'entenc; en vol dir que vostè compra rellotges i els hi treu les piles per a parar el temps?
-No.
-Acumula rellotges per a endarrerir-los l'hora?
-No.
-Doncs ja em dirà. Vostè sabrà el que fa, perquè jo segueixo sense entendre'l.
-Els hi foto un bon cop de martell.
-Hòstia!... Perdoni. No s'ofengui, però això no té cap lògica. Es encara pitjor que col·leccionar pedres. Crec que es complica la vida amb aquesta meta. Mai podrà realitzar la seva fi. No se'n adona?...
-Ja ho sé. Ho tinc assumit. Però no sap el plaer que em fa, cada vegada que agafo el martell i esmicolo un rellotge.
-Vol el meu?
-L'hi canvio per una pedra!

Comentaris

  • A Joan Gausachs[Ofensiu]


    Com que no hi ha un apartat d'accés a missatges privats et contesto aquí mateix per a agrair el teu interès i donar-te les gràcies pel teu comentari. Una salutació.

  • Feia temps que no passava per La teva pàgina[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-07-2009 | Valoració: 10

    Feia temps que no passava per La teva pàgina. Hi ha tanta gent que escriu! Hauríem de trencar molts rellotges per a tenir més temps.
    Em continua agradant les teves converses absurdes... o no?
    - Joan -

  • Quina calor![Ofensiu]


    Això si que és una floreta, la resta són bestieses. Ai! Aurora, si jo fos un geni, disposaria de tot el temps del món en un sol rellotge. Parat, per a gaudir dels bons moments i accelerat per a passar els pitjors, més de pressa... Per cert, quina hora és?

  • Ai, anmonite, anmonite![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-06-2009 | Valoració: 10

    Sempre em provoques una bona riallada. Lo d'esclafar el rellotge és TOTAL!!! D'on redimonis treus aquestes idees tan surrealistes? Vull dir de quina part del cervell, perquè miro que jo m'hi esforço però només sóc capaç de reproduïr la realitat amb més o menys ironia. Aquesta és la diferència entre un relataire i un geni, estimat amic.
    Molts petons i NO PARES, NO PARES...

l´Autor

Foto de perfil de josep casanovas olmos

josep casanovas olmos

43 Relats

114 Comentaris

36947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
He escrit uns quants llibres que han estat publicats a Bubok; una editorial d'Internet a la bast de tothom. Entre ells està "Pescant diàlegs" (Humor), "El Jardí Hermètic" (Ciència ficció), De mis andanzas en la Santa María (Picarescca), una trilogia del personatge Alfredo Bogavante (Investigador privat especialitzat en casos matrimonials), La Cloïssa fòssil (Opera prima), una recopilació de contes "Mucho cuento tienes tú", XL-25 (Ciència ficció d'humor) i La impremta del infern (fantasia-intriga). No puc deixar de nomenar a l'Aurora Marco, que m'ha fet de correctora.