Cercador
filosofia terminal
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Vivim tota la vida
en el núvol daurat
de la inconsciència
i només retrobem
la nua consciència
quan sabem del cert
que anem a morir,
però llavors ja és massa tard
per canviar l´experiència
d´escollir un altre camí.
Els orgullosos i els ignorants
l´anomenen... destí.
Comentaris
-
Si...[Ofensiu]La flama de l'oest | 12-04-2005 | Valoració: 10
....tens rao, tandebo poguesism retornar enrerre....tandebó, poguesim retorna a aquells records, i triaqr un camí diferent....
Petons i abraçades -
El destí...[Ofensiu]Llibre | 12-04-2005
la sort reservada a cadascú de nosaltres, de vosaltres. I sí: és cert. Ens emparem en la consciència per no ser conscients de la finitud de l'existència. Un encertat títol, aquest de "filosofia terminal".
Poema breu i encisador.
Salut!
LLIBRE -
Tens tota la raó...[Ofensiu]annah | 11-04-2005 | Valoració: 10
Però és tist que retrobem la consiència quan ens estem morint. Tan de bo que no fóssim uns inconscients tota la vida!!!
És molt filosòfic... però a la vegada manté aquesta dolcesa que dones a tots els teus poemes...
Un petó i una forta abraçada...
Anna -
M'agrada molt el poema.[Ofensiu]Jeremies Bover | 11-04-2005 | Valoració: 9
M'ha agradat molt el poema, però no estic totalment d'acord amb el que dius.
Primer de tot, la mort no és l'única situació que ens fa ballar el cap, o almenys a mi no.
Segon, dins la inconsciència, o el núvol daurat que tu anomenes, sempre estem a temps de poder canviar o poder alterar el rumb de la vida, durant el transcurs d'aquesta, ens transformem infinites vegades.
Però tal com t'he dit, el poema és genial. M'encanta el teu estil, la teva manera, la teva forma. La temàtica o el discerniment sempre serà causa de desacord entre totes les persones humanes.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303551 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )