Filosofia de vida

No pretenc generar cap debat, tan sols intento mobilitzar les meves neurones cap a una reflexió intima i personal que avui vull compartir amb qui estigui disposat a perdre uns minuts de la seva vida llegint-me.
Visc en el meu mon, un mon molt particular..... que algú fins i tot ha gosat anomenar classista, visc perpètuament en una reflexió constant i sempre inacabada sobre els principis del perquè naixem, perquè vivim i perquè estimem..... pocs cops m'he plantejat el repte d'entrar a reflexionar quin sentit te la mort, convençut de que no estic a l'alçada de saber respondre la qüestió per la que fins i tot mes d'un seria capaç de matar.
La nostra vida es fruit de la casualitat?, del atzar?, o ben al contrari...... es cert que el destí ens marca el devenir de la nostra existència. Quin paper hi te el destí en les nostres vides?, naixem predestinats a ser o deixar de ser?, qui es el destí?..... es potser alguna força superior, algú sobrenatural o potser també som nosaltres mateixos que formem part del nostre destí i ens marquem sense saber-ho el que ens ha de passar. Sigui com sigui.... el que m'importa es com arribo al lloc que em reserva el meu destí independentment del que sigui. La vida ens ofereix tan poques coses bones (en algun lloc vaig llegir de petit que aquest mon era una vall de llàgrimes) que no penso renunciar a les coses bones que m'ofereix el meu company destí a qui sols demano sigui generós amb mi.
No es ben cert que cada cop que obtens una resposta a una qüestió essencial/fonamental de la teva pròpia existència se't disparen un munt de noves preguntes com si això de meditar fos el macabre joc del mai acabar?.... que difícil es... en una societat amb una clara crisis de valors, que venera el cos per sobre del pensament, despullar la pròpia ment, per no dir la d'un altre, carregada d'angoixes, sentiments i emocions que entenc que es bo i fins i tot a vegades necessari compartir amb qui ens vulgui escoltar i entendre.
He descobert que un dels principis basics de la vida es imaginar-la al inrevés, buscar la part positiva en el negatiu de la realitat, com es feia amb les fotos d'abans de la digitalització ... la vida es molts cops un negatiu que hem de revelar, buscant allò que es invisible als ulls i sols amb el cor podem veure.
Jo, dia a dia, intento construir la meva pròpia filosofia de vida, la que m'aporti la felicitat suficient que m'ajudi a arribar on el meu destí em vulgui portar... en el meu mon particular, que algú ha gosat anomenar classista..... els pensadors es guanyarien la vida com a filòsofs de capçalera i desplaçarien als psicoanalistes del seu rol. Sense una filosofia de vida difícilment podem entendre quin sentit té el que fem.