Filosofia cactus!

Un relat de: Giulietta
Un dia em vaig despertar d’un son profund que havia durat molt i molt de temps. Me’n recordo com si fos ara: estava plàcidament adormida i, misteriosament, una forta ventada em va fer florir, de cop. Normalment aquesta mena de miracle de la natura comprèn un període de temps més o menys llarg; però, en el meu cas, no va ser així. Aquest fet va comportar que estigués ubicant-me durant un temps, patint dia rere dia, perquè ni tan sols sabia què faria. Res.
Amb el pas del temps, a mesura que comets errors i ensopegues un o més cops amb la mateixa pedra, t’adones que res no és com et pensaves. En la meva curta de vida de flor, em vaig adonar com era el món on vivia i el motiu pel qual vaig arribar on sóc ara. Després d’aquella ventada, la sort no em va tornar a somriure mai més: havia canviat el meu destí, si és que això és possible. Mentre contemplava la bonança del temps i em delectava per créixer, sempre hi havia alguna planta més gran i forta que em deixava en la penombra, que em negava la llum i l’escalfor del sol que tant anhelava, i no em permetia superar-me com a flor. Creia ingènuament que les altres m’ajudarien, que hi havia d’haver plantes amb bon cor; però, no... Algun cop, a l’atzar, un humà avorrit o enrabiat, triava alguna planta per aixafar-la, per arrencar-li la vida de cop, o bé fer-la morir lentament. S’apropava, amenaçador. Llavors, les flors del costat, egoistament, s’ho feien venir bé per aconseguir desviar la mirada humana cap a mi.
No passava ni un minut que no hagués d’aguantar un d’aquells menyspreus i marginacions. A la fi, em van aixafar tantes vegades que van aconseguir que, en comptes de morir sense lluitar, en lloc d’enfonsar-me i no fer-hi res, em construís una cuirassa. A partir d’aquell moment, el patiment que m’havien causat no es tornaria a repetir. És des d’aleshores que sóc un cactus.

Júlia Albesa

Comentaris

  • Fantàstic[Ofensiu]
    dolça | 22-05-2013 | Valoració: 10

    Fantàstic Júlia, m'encanta!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]
    free sound | 20-12-2011 | Valoració: 10

    ...sigues una bella flor i si cal treu les punxes...
    "Encara que li arrenquis els pètals, no treuràs la seva bellesa a la flor...
    (Rabindranath Tagore)"
    Perfecte relat!!!
    Perquè puguin créixer i néixer moltes flors, i si cal cactus amb mil olors.
    Endavant!

  • al contrari !![Ofensiu]
    joandemataro | 20-12-2011 | Valoració: 10

    no siguis un càctus júlia, sigues una suau -aromàtica-alegre flor i passa dels càctus... veuràs que també hi ha molta gent bona pel món i sobre tot no et deixis mai trepitjar, ni ferir pels qui no mereixen la pena ni malgastar el valuós temps que ens regala la vida

    i au, ja està el meu rotllet... i t'envio el meu ànim i la meva abraçadeta més carinyosa

    des de mataró
    joan

  • Un perfecte relat...[Ofensiu]
    adia12 | 20-12-2011 | Valoració: 10

    enhorabona Júlia m'ha encantat, molt bon treball

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Giulietta

Giulietta

3 Relats

7 Comentaris

3103 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Aldover un poble amagat entre muntanyes, un poble petit de les Terres de l'Ebre, no sé si sabreu on està, doncs jo sóc d'allí. Un poble on gaudeix de la presencia del riu Ebre, un riu preciós, on les seves aigües porten imaginació, llàgrimes, inspiració.. Em dic Júlia, i vaig néixer l'any 1996. Sóc bastant jove per escriure "Filosofia cactus" però en la meva curta vida he encaixat i he rebut molts de cops que desgraciadament m'han fet perdre molt de temps.. Però jo només tinc una frase: Hakuna matata :)!

letrasdegiulietta.blogspot.com

Si us plau m'agradaria rebre les vostres crítiques constructives, el meu correu és el següent:
juliaalbesa@gmail.com