Filla de la terra

Damunt les teves espatlles reposen les nostres glòries.
Has estat testimoni de batalles de comtes i antics reis.
Amb les teves paraules melodioses has deixat empremta
de trobadors i grans mestres del Gai Saber.
Les seves cançons, els seus cants d’amor, els seus sirventesos, les albes,
portaven el teu segell.
Recuperares les arpes i les lires dels trobadors
que per molts anys foren oblidades.
Poetes que amb els seus cantars harmoniosos
deixaven petjada amb els seus versos aspres
de la teva lluita constant.
Restaurares els Jocs Florals i l’Acadèmia del Gai Saber.
Esdevenires el testimoni més fidel de la nostra història i de la nostra cultura.
Tu, que has teixit la personalitat del nostre poble,
no defalliràs mai.

Mai has estat sola;
sempre acompanyada en el teu camí.
Amb la teva saviesa
ha eixugat les llàgrimes dels nostres avantpassats.
Amb la teva lluita ens has transmès l’herència
que amb la seva sang defensaren els nostres padrins.
Volien fer-te sentir estrangera a casa teva.
La teva germana de naixement
et prenia per ingènua.
Volia que fossis filla de la imposició,
esclava dels vencedors,
però no formeu part del mateix poble.
Tu mai has mort, mai has abaixat el cap
tot i per segles haver estat oblidada
per savis i escriptors.
Però el poble t’ha conservada vora el foc,
parlant-te i escoltant-te sempre.
Et portava dins; et begué des de petit.
Perquè ets filla d’aquesta terra
i ella et pertoca