fill de les ombres

Un relat de: fill de les ombres

Silenci, que m'has parlat tant
Silenci que m'has fet parlar de mi amb tu
Soledat que no has marxat mai
Soledat que m'acompanyes allà on vaig.

Fill de les ombres, fill de la nit.
Fill de les ombres, cercant camins.

Llàgrimes que heu omplert tants mars.
Llàgrimes que heu banyat l'amarga realitat.
Crits lleugers de cara al món
Crits pesants trenquen per dins el meu cor

Fill de les ombres, fill de la nit.
Sol de migdia, fa temps que no sé de tu.

Fill de les ombres, fill de la nit.
Fill de les ombres, cercant matins.
Fill de les ombres...

Comentaris

  • Fill de les ombres... FILL DE LA FORÇA![Ofensiu]
    ULLERES | 30-03-2005

    Crec que tots em estat o som fill de les ombres.
    Crec que tothom ha caigut alguna vegada.
    Però, si alguna cosa està prou clara és que si som fill de les ombres es perquè en un moment em vist el Sol. Hi hem estat amb ell.
    I això és quelcom positiu. Perquè per el fet d'haver conegut una cosa, però no tenir-la o no sentir-la o no estar-hi aprop fa crèixer el desig, la lluita, la autosuperació. D'aquesta manera fem crèixer el nostre ser. d'AQUESTA MAnera treiem el millor de nosaltres.

    Penso que algú pot sentir-se "elogiat" per ser fill de les ombres. Trist és la persona que ha estat rebent el color bonic del Sol tota la vida. Aquesta persona no té inquietuds, ni motius ni preguntes, no sap per què ni per qui lluitar. I el més trist de tot: no sap on és.

    Jo també he estat i sóc (ara) fill de les ombres però no vull estancar-me en un món de llàgrimes.
    Perquè en cada cosa negativa si amaga una de positiva i a l'inversa.
    En tots els durs moments tens quelcom on aferrar-te i a on remprednre un nou somriure.
    (FILL DE LES OMBRES--> FILL DE LA FORÇA)
    GRÀCIES PER LA PASCUA 2005.

    ULLERES.

  • una mica trist[Ofensiu]
    AINOA | 22-01-2005 | Valoració: 9

    Es un poeme molt trist.
    Desitjo que un dia, trobis aquesta llum que et guia i no et caigui ni una llagrimá mes.
    Una abraçada.

  • cercant la llum...[Ofensiu]
    Somnikat7 | 22-01-2005 | Valoració: 9

    Merxi pel poema...Molt emotiu, molt conscient...

    M'he trobat moltes vegades entre la meva propia ombra i la d'un altre...
    He arribat a ser-ne la filla de la meva propia vida...He conegut la nit i ara estic coneixent el dia...Em vaig despertant buscant la veritat i ara ja gairebé l'he trobat...Sortiràs de l'ombra i trobaras la llum que et guiarà fins al final del camí...esdevindrà un camí ple d'infortunis però arribaras on el teu inconscient vol...Allí hi haurà la teva solució...Tornaràs a néixer i ja no viuràs mai més en la foscor...tot seran jocs de colors, de vides, però ja seras tu i no l'ombra que no t'hi deixa ser....

    No sé si el què he dit a estat el què volies sentir...però to i així ha sigut un intent....

    Apa, disfruta dels somnis i viu-los!!!
    Fins un altre!!!

    Nina

  • ombres[Ofensiu]
    somnisdeboira | 22-01-2005

    A vegades ens cal veure que les ombres se'ns planten al davant perquè encenguem la flama del nostre cor que les venci i ens guiï pel camí.... estic segura que aquesta flama mica en mica l'aniràs encenent i començaras el camí altre cop cap al sol de migdia!
    Com diu un bon amic meu: despres de l'hivern ve sempre la primavera!

l´Autor

Foto de perfil de fill de les ombres

fill de les ombres

63 Relats

249 Comentaris

89617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
www.enrenou.com

maquinista d'un tren que volta el món sense vies, que busca la sortida del túnel de la realitat tot cercant en la utopia, la força per tirar endavant.



el camí és llarg... vols caminar amb mi?




per contactar amb nosaltres: aloisioxispin@hotmail.com
www.enrenou.com