Filigrana

M'agrada molt Maite.

Fas servir paraules senzilles que li donen un toc de frescor, però en realitat el veig profund de contingut i amb vocabulari ample i expert.

Per rematar, el dibuix és preciós.

Una abraçada fresca com el teu relat!

Gemma

Senzillament: ho has brodat!
Referent al teu últim comentari et puc dir que el proper mes d'abril tornaré escriure sobre la Moreneta i Sant Jordi, com cada any. Em penso que serà en prosa i parlant de rivalitats. No ho comentis a la competència!

Gràcies Unaquimera per llegir els meus haikús i valorar-los tan generosament quan tu ets capaç de fer filigranes com aquesta.
És un recull preciós, un sargit sublim, un cosit magnífic.
Moltes felicitats i gràcies per ajudar-me a caminar en l'aprenentatge dels haikús.

i ben brodat

abraçada
joan

que hi puc afegir? res.
Una veritable filigrana.
Paisatge deliciós tranquil i fresc.
un plaer.
avant.

Els conrees tal com m'ho van ensenyar. Jo no hi entenc massa, però el: 5-7-5 i acabat cada vers en paraula plana em va semblar que ja n'hi havia prou.
La dificultat del haiku no és en la tècnica, sinó que com en tota poesia és fer de la tècnica un poema.
La sensibilitat de debò es mostra tothora, en tot moment, car és un atribut intern, és l'equilibri entre el pensament i el sentiment, allò que es veu i s'analitza, allò que no es compren però que t'atrapa. Aleshores és quan hem de posar de la nostra part tot allò que som, car és de l'ésser que es tracta.
I tu, ho fas bé... molt bé... excel·lent! Te'n surts, doncs ets mesura!

Una abraçada intensament breu com un poema haiku.

Joanalvol

Potser diferent al que t'he anat llegint fins ara, però sens dubte amb el teu segell.
Una bella filigrana que és va cosint pas a pas com el curs del riu. Coronat amb el detall tan bonic d'en bonet.
Moltes felicitats pel teu tercer aniversari i et desitjo que segueixis brodant relats com fins ara.
Enhorabona pel llibre, segurament el fruit que has anat madurant durant aquets tres anys.

Una forta abraçada

Aquest m'agrada, és breu i les paraules llisquen com el riu creua sota el pont. Molt bé, molt bé... fins la propera, Unaki!

això de recordar-se de quant hom va publicar el seu primer relat, i celebrar aquest aniversari. Jo he tingut d'anar al meu primer relat publicat i amb sorpresa m'he adonat que el passat dia 1 de maig vaig complir el meu segon aniversari, ara potser ja he aprés a caminar entre les lletres, però amb dos anyets no puc haver anat gaire lluny, i això m'alegra ja que estan a prop et puc acompanyar, encara que amb retard, en aquest tercer aniversari. PER MOLTS ANYS UNAQUIMERA I QUE EN COMPLEIXIS MOLTS MÉS!!!.
Dels teus versos que en puc dir si no que son un bombó de la literatura?, també es molt ferm el dibuix amb que t'ha obsequiat en rnbonet, jo ho faré amb una abraçada virtual carregada d'afecte.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Per convidar-me a taula amb el teu poema. Els ponts sempre m'han fascinat, tenen un encant especial, uneixen una riba amb l'altra..., o sepraren per sempre més. El teu pont m'uneix a les teves paraules, a la teva mirada de mar, que em mires mentre estic escrivint des de la teva biografia.

Salut.
onatge

A través de les teues paraules sembla que sigui una goteta més de l'aigua d'aquell riu.

Gràcies pel teu comentari, i també gràcies per passar pel meu blog. Pots entrar-hi quan vulguis, sempre s'agraeixen visites!

Una besada!!!

preciós el poema, i preciós el detall mutuu, de regalar un dibuix i de dedicar un poema per aquest dibuix. Em sembla una complicitat molt maca, denota l´entusiasme en que s´escriu, es dibuixa, es comparteix allò estimat.
Aquest poema és d´aquells en que t´he imaginat dalt l´entarimat i recitant-lo.

Un petó molt gran, que com sé que t´arribarà segur, imagina les filigranes (per l´espai) que ha de fer aquest

Gràcies per la benvinguda.
Ara que ho dius, si que és vera això de les coincidències, he anat llegint un parell dels teus treballs i a més d'agradar-me molt hi ha coses que em recorden bastant a mi mateixa. Serà cosa de les fades. Ja, ja, ja.

T'agrairia que em corregissis si veus que puc millorar d'una o altre manera.

Estam en contacte. Una abraçada des de la roqueta.

molt maco i original, vist desde una foto.garcias pels comentaris

M'ha semblat que, en aquesta filigrana , l'utilització de la rima i del vers curt la fa més cantadora i fresca, com l'aigua que s'enfila per l'ull del pont.
Contingut i forma s'agermanen perfectament en aquest poema que transpira poesia tradicional.
Molt xulo, buena mujer.
Petons

Realment...feia temps que no visitava el teu món...i he de dir que no ho tornaré a fer, perquè he reviscut moltes coses, he recordat i he rigut.
Només volia dir-te que els teus versos inspiren...ho sento, unaquimera, però t'estimo...les teves paraules m'enamoren!

Ara, sincerament, vals molt i val la pena llegir-te.

Diaclau

Mots que dibuixen
aures encisadores,
els teus poemes.

Gràcies pels teus comentaris, Maite.
Un petó.
Nonna_Carme

que agradable...

una abraçada bressolada a la japonesa

Bell regal el que et va fer en Bonet. Preciosos haikús que tu li retornes. Una combinació meravellosa de dos grans artistes d'RC.
Felicitats a tots dos, si em permets, Unaquimera.
Rep una abraçada ferma com el pont i fresqueta com l'aigua que hi davalla.
Mercè

Un bon dibuixet i uns bons haikús plens de delicadesa.
Cap puntada de les que cusen el paisatge fa mal ni fa sagnar la terra el fermall del pont.

Per ponts i rieres, paisatges de terra o de mar, endavant!

d'observació: bona costura, que m'agrada i m'asombra.
m

Els haikus encaixen en el dibuix com el fil en el forat de l'agulla, o el el dibuix aculleix els haikus com el forat acull el fil.
Fos el que fos el primer, tots junts es fan bona companyia.
Sort amb les companyies, que siguin bones!

No he provat mai a fer haikús, més llegint els teus semblen tan evidents, tan senzills són, que em fan pensar que deu resultar terriblement difícil aconseguir tal qualitat, que ho és donar la impressió de que no es pot dir d'una altra manera.

que corre fresca davant dels ulls i canta,
que canten els haikus amb veu fresca,
com la de l'aigua.

Una llepadeta refrescant
d'una que no està inspirada!

La teva poesia té molt sovint la cadència de les ones. És l'aigua que dansa ara al mar, ara al riu. I jo segueixo veient les imatges que ens regales.

En certa mesura, i salvant distàncies, coincidim una altra vegada:

Cus amb puntades
corbes, humides, vives,
de filigrana.

Torres altives
broden puntes de blonda
dalt la barana.

Recordes el meu Vindràs?:

La llum amiga i tèbia de la tarda
enfila la cortina
i, generosa,
fa de puntaire sobre la paret blanca.
És el per sempre.

M'agrada que coincidim de tant en tant en temes, etc.

No sé si t'agradarà que t'ho digui, però el ritme d'aquests versos em recorda a Garcia Lorca i al Rafael Alberti de l'època bona. Haig de dir que tots dos m'agraden molt (no l'Alberti de l'època política).

Desitjo que l'esperit alegre i sensual de la primavera et posseeixi.

Sobre el pont d'Elx trenes una virtuosa filigrana d'exquisit ritme i ordit dekicat, quasi inapreciable de pur lleuger i gràcil.
Algunes descripcions arriben a un punt de vivesa tal que irradien universals, sense èmfasi ni recargolament. Potser és l'única maner, d'arribar-hi. Així pots adonar-te que el riu cus el paisatge, en la seva pacient i esforçada tasca mil·lenària, mentre les petjades de l'home, orgulloses, els seus ulls de pedra, les seves altives torres, són accessoris, properes víctimes de la malvestat del temps. El temps que el riu marca, que el mateix riu ignora, a pura força d'haver-hi perseverat des de les més remotes eres, abans del primer ésser viu i molt abans del primer home constructor d'artefactes (eines, pintures, poemes) que anomenin aquest caos i aquesta cerimònia que és la trama del brodat inestable i efímer que llepen les tranquil·les aigües.

Una abraçada,
franz

i la descripció d'aquest pont i el seu entorn, en frases tan curtes i senzilles, li dona, al meu parer, una elegància i un ritme que fan d'aquests haikus una meravellosa lectura.
Una abraçada

Has cosit sis haikus farcits de metàfores, personificacions i d'encertats adjectius, per tal de descriure'ns, amb pinzellades, un dibuixet que buscava versets.

Ens seguirem llegint!

Núria

La natura, el paisatge... t´estima. El saps valorar, apreciar i descriure amb paraules riques, curulles d´amor.

Una forta abraçada,

Pilar

Et felicito amb quatre paraules has fet unes bonìques filigranes.
Domi

Genial, em fascina i admira comprovar la facilitat que tens per escriure sobre qualsevol tema d'una forma tant precisa.
Cendra de flor

No puc fer altra cosa que dir que m'agrada.
Continuo dient que no hi entenc un borrall en poesia, però, aquestes frases enllaçades em transmeten alguna cosa.
- Joan -

Bona contenció, és un poema magnífic, que m'ha dut enrere, no només al paisatge en concret.

Amiga Maite!
Després diran que els Haikus no donen joc, però ací has demostrar que tan sols d'un pont es poden fer uns quants...
Ara bé! També és cert que era un dibuix del ... I això són paraules majors!
Una abraçada!
FRANCESC

Els ponts uneixen llocs separats,
per espais inabastables.
Però aquí es un marc que decora un camí :
El del riu, que uneix mes que mai,
vores germanes

...pont d'Elx fóra capaç de llegir amb els seus grans ulls la 'filigrana' que li has dedicat al paisatge, segurament es faria més gran que el seu germà parisí, aquell Pont dels Arts.
Extraordinaris haikús, quasi-paisana!
Salut i rebolica!

Estic segura que en el l teu saber fer són perfectes en la forma , que tot i que no en sóc experta ho he captat només llegir-los , són per el meu desig d'aprendre'n a fer, un bell exemple .
He trobat des del començament fins al final un ritme i una musicalitat que fa de la seva lectura un plaer.
Els teus petits poemes són ferms i ben travats com el pont, àgils com el riu , delicats com l'aigua i emotius en tal manera, que em fan sentir que sóc allí gaudint de tanta meravella.

Sempre m'han agradat aquells petits ponts dels poblets de muntanya !

una càlida abraçada,
Núria

Tant el títol com el text m'ha suggerit la riquesa complerta dels detalls. Molt enriquidor.

Hola unaquimera m'ha agradat que més et puc dir-te, que ja no tu hagin dit tot amb aquest i altres.
Ets bona escriptora, però per mi una mica enrevessada literalment.
Segurament he començat una mica tard, en aquest món literari.
Però que sàpigues que et segueixo llegint.

Són uns haikus meravellosos, les paraules que els formen semblen reflectir el paisatge que descrius. El dibuix de rnbonet, decora molt bé aquest poema.

Salut i records!
ullsblaus1

M'ha agradat força, especialment això de l'aigua que cus el paisatge: "Cus amb puntades/ corbes, humides, vives/ de filigrana". Gràcies per un relat ple d'encant. I una bona primavera a tu també!
Shaudin