Fil filet

Un relat de: Agustitianus
La història d’allò que s’allunya. Un cordó que juga a prop de les garres del moixet, pocs pics es deixa agafar. Quan l’animaló l’atrapa, li dura uns pocs segons, i de nou, a córrer darrera darrera. La llei de la pilota, de quan la tens o no la tens. Un nadó, quan fa molt que té la pilota, es cansa de jugar-hi. Ara bé, quan el seu ca, o un altre nadó, o qui sigui, l’agafa, l’humà malcriat es posa rabiós per aconseguir-la de nou.

Una amiga, la Laia, sortia amb un australià. Atractius a més no poder, només veure’ls, la gent sentia punxades profundes, properes a la cintura. Però ell, només servia per barrinar, era un ximplet. La Laia sempre deia, que era com una capsa de bombons preciosa, d’increïble disseny, feia ganes d’obrir només mirant-la de reüll. Però, que així com anaves menjant-te els bombons, s’acumulava un regust agre al paladar, i que, de cada cop s’anava intensificant, fins a fer-se insuportable. Finalment, agafaves la capsa, en feies un bolic, i mentre vomitaves la tiraves enfora, per sempre més.

La Laia, passat un temps, va veure la capsa que havia llençat al FEMS, anava agafada de la mà d’un paquet guapíssim. La ràbia, i l’agrura tornaren a ella, i tot i haver-se cansat dels bombons, no podia sofrir que fos una altre qui se’ls mengés.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Agustitianus

5 Relats

1 Comentaris

1945 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00