Fil de cuca

Llavors no em demanis més disculpes si t’has equivocat. No et mullis el rostre de llàgrimes disfressades d’empatia. Ja no cal. No vull sentir-te dir que m’estimes. Tampoc vull que em diguis que no ets ningú si no ets amb mi. Vull que em diguis que segueixes al meu costat perquè no saps posar punt final en aquest paràgraf en punt i apart. Un punt i apart que no avança des de fa molt de temps. Diguem que no és amb mi en qui somies en les teves nits més càlides. Diguem que no sóc jo la causant de les teves taquicàrdies. I que tampoc és el meu perfum el que guardes en el record per reconfortar-te. Explica’m com te les has arreglat per abraçar-me tant fermament sense remoure la teva consciencia tranquil•la. Confessa'm perquè t’alteres si et demano si m’has trobat a faltar després de tant de temps. És insòlit. Apoteòtic. Com es manipula d’anada i tornada la vitalitat d’una persona innocent. Com s’adoloreixen cossos purificats i es manipulen cervells i cors sense cap tipus d’escrúpol saludable. Sense necessitat obligatòria. Per això, jo de tu vull molt poc. Menteix-me. Mofa’t de mi. Inventa’t un altre tú per tal de complaure’m. Diguem tot el que vull sentir per molt que sigui el contrari al que penses. Somriu i fes-me creure que sóc jo la responsable de la teva alegria. I sobretot fes-me mal. No em faixis sentir bé si no et ve de gust. Destrueix-me. Capgira’m la vida cada vegada que em vegis. Extermina’m. I és que malgrat que sempre te’n vagis, vull que tornis. Retorna i jo et rebré amb els braços oberts. Per molts quilòmetres que recorris fugint de mi, no desapareguis. No te’n vagis. Odia’m. Vull que continuïs desgraciant-me. Perquè tot i no saber perquè. Tot i que acabaré embogint. Continuo essent aquí. Esperant el dia en què els teus sospirs portin el meu nom. Perquè t’estimo.