Fidel a uns ideals...

S'obre el teló.
D'un raig de llum sortim un dia de cop i volta i al cap d'un temps serem persones, entre multitud de persones...
Cadascú va forjant la seva identitat, es va fent a mesura de les experiències viscudes. Busquem el plaer; allò que ens en dóna més ho tornem a repetir, allò que no ens en dóna, ho abandonem.
La vida és un fluir de sensacions en què cadascú recorre el seu camí, cerca el seu recorregut idoni. Però molts cops es troba que dins del camí hi ha pedres, petites o grans, que obstaculitzen el teu pas ferm i segur cap al destí buscat.
Seria molt fàcil tornar enrera i no seguir el camí per por a trobar-te més pedres. Nogensemenys és més bonic lluitar, resseguint el camí i deixant enrera una pols fina i insignificant feta de la teva lluita, un cúmul de sentiments, pors, alegries, mancançes, nostàlgies...
El camí es va fent, tot té el seu curs en aquesta vida i tot curs té unes etapes. Arribar al final del camí no és fàcil, i un cop s'hi arribat cal alegrar-se'n, però sense deixar de seguir emanant els valors que t'hi han portat: sacrifici, esforç, humilitat, lluita, coratge...
Mirant de reüll el camí deixat enrera veus el munt d'obstacles superats, i te n'adones que s'ha arribat a bon port, però que cal continuar igual, amb el que t'estimes, i que si t'atures pot ser que el vent se t'endugui enrera altra vegada, i tot el que has fet no hagi servit per res. Constància, perseverància, honor...

Ser fidel a uns ideals, a unes maneres de fer, a un estil, deixa't guiar pel teu instint, somia, sigues valent, endinsa't per la cova més tenebrosa, tu te'n pots sortir, i sobretot lluita, i sigues tu mateix...

Pots caure, fer-te molt mal, però el cop més fort que pots rebre és no aixecar-te després d'haver caigut...