Fico la clau al pany

Fico la clau al pany... Vaja! S'encalla i no entra. No vull forçar el pany, trec la clau i la torno a posar, ficant-la ben a poc a poc, mentre la vaig movent en petits girs consecutius i ràpids. Res. La cau continua encallada, no pot entrar més endins ni gira a la dreta ni a l'esquerra. No em queda més remei que treure-la de nou. Què deu passar? I el bo del cas és que a aquesta hora a casa no hi ha ningú. La mare m'ha dit que sortia a comprar (i en tindria per estona!), el pare és a la feina i l'Agustí... vés a saber on para, aquell. I jo aquí sense poder entrar. A veure, provem-ho de nou... Em sembla que hi ha una clau ficada per dins i per això no entra la clau des de fora. Uffff! No puc obrir! Ja em començo a empipar. Però ara que hi penso... què romanços hi ha de fer, una clau per dins, si se suposa que no hi ha ningú? És ben absurd. Però vaja, l'Agustí es capaç de tot, té rampells d'adolescència, i es pot tancar per dins perquè... jo què sé... manies seves... perquè no entri cap lladre, potser...! Mira que és despistat, però he de reconèixer que jo també en sóc un bon tros. M'hi fixaré bé: la clau del carrer..., la de la bústia... i la del pis, que és aquesta, que no funciona i que m'està fent perdre l'oremus! N'hi ha per llogar-hi cadires. Amb la feina que tinc i sense poder fer res. Calla! no se m'havia acudit trucar. "Riiiiing...!" No sento res... Ja ho deia, jo, que no hi havia ningú... Tornaré a provar d'obrir, potser amb paciència i una canya... Apa! encallada un altre cop! Doncs no em dono per vençuda! Potser amb un cop sec amb la clau... ara! "Cling!". Obro la porta, per fi! Entro, miro a terra i hi veig unes claus. A l'instant sento una veu que s'acosta: "ja viiiiiiinc...". I em trobo l'Agustí, amb aquella cara de pomes agres que fa quan s'acaba de despertar, que em diu amb veu ronca: "Ah,,,! ets tu? M'he ficat al llit perquè tenia mal de cap. He tancat la porta per dins" ... "que per què? doncs... perquè sí... entesos? Ja ho sé que són manies meves, mira, tia, sóc així, jo... però... què hi fan a terra, les meves claus? I tu... per què dimonis truques, si ja tens les teves?"

Desembre de 1982