Cercador
Fi de la violència de genere
Un relat de: Ricard Gomis i BrescóHola em dic Ricard Gomis i Brescó i sóc un noi que crec que es pot acabar amb la violència de genere.
Per poder fer-ho em de començar a pensar amb la dona com una persona, com una entitat de família, no com un objecte sexual.
Després em de tractar-les amb carinyo i terneru. Em de tractar-les com les tractaria déu. És a dir, amb tendresa i carinyo.
Al mirar-li els pits, em de pensar que són les nostres mares, les que ens van portar al món, les que van fer que estiguéssim aquí.
Al tocar-les els hi em de demanar perdó per sinó volien que ho féssim.
Mai em de pensar que la dona es inferior a l'home, sinó un ser complementari que es mereix carinyo, amor, passió i sobretot empàtia, és a dir, entendre tot el que ha passat i està passant per culpa dels homes, de la societat, o d'altres dones.
Finalment em de arribar a la concòrdia amb elles, és a dir, arribar acords amb elles com tractar-les a mesura que ens anem relacionant.
I demar-li sempre disculpes sinceres quan li hem ferit la sensibilitat i l'hem maltractat sense voler-ho.
Fins i tot, em de lluitar i fer campanya per acabar amb aquesta lacra concènciant als joves que el millor és:
Que els dos ens tractem com un sol ser. Com si ella fos la nostra mà, el nostre colze, el nostre pene.
Pensar que si maltractem una dona estem maltractant-nos a nosaltres mateixos