Feta pols

Un relat de: Tenderness

Podria definir com em sento… intento expressar-me, però els sentiments canvien.. em sento cansada.... la tristor s'apodera del meu cos, llavors un somriure... i el meu rostre varia de color... però els somriures s'acaben..
Per què..? per què plorar..? per què haver de vessar llàgrimes..? perquè tants sentiments sense saber expressar-me... serà el cansansi que ataca a la meva sensibilitat..? ataca al meu cor i sota la més suau brisa que pugui bufar... tomba el meu ànim, ferint-lo i fent-lo motivar... necessito una abraçada... un somriure... una paraula...
Demà... avui.. és un dia especial... com m'agradaria veure't i abraçar-te.. tornar a sentir la teva mà.. acariciar-te.. tenir-te al meu costat.. i de tu no separar-me.. almenys puc recordar.. assaborir cada segon.. amb tot detall sense oblidar...
Ja no tinc forces.. necessito reposar.. el cos per força.. la sang s'atura.. el cap m'abandona...

Comentaris

  • cansada...[Ofensiu]
    Capdelin | 29-04-2005 | Valoració: 10

    esgotada... però de sobte un dolç record, un somriure, una mirada... i la teva cara s'il-lumina com la foto del costat... dura poc... se´n va i torna el cansament de l'ànima que desitja estimar i espera "una abraçada, un somriure, una paraula"... poca cosa per aixecar el vol de nou...
    preciós relat, com sempre fas tu, amb suavitat, melangia... tens una ment rica i unes mans fabuloses per expressar els teus sentiments...
    doncs... t'envio una abraçada, un somriure, una paraula... vull veure´t sempre il-luminada i somrient... + un petó, guapíssima!!!
    gràcies pels teus comentaris tant generosos i sentits... m´animen a seguir escribint... jo també et seguiré buscant i rebent els teus escrits amb delit!