Feta de llum

Un relat de: Ogigia
Entra i surt la llum i quan entra
acarona el cap dels gats,
el llom dels llibres preferits,
la brillantor muda en la porcellana,
les fotos que nomenen fantasmes
i una flor becqueriana a punt d'assolir
el somni d’insecte volador.

S’entreté en el cristall mirant-se
els llavis —deixa un bes sense baf
com un senyal imperceptible—
i després es transforma
en la columna horitzontal
de pols
que no s’assembla a la cendra,
que guarda misterioses partícules
surant...
...potser siguin restes de paraules
nedant en el silenci natal.

I quan surt la llum, s’endu
els meus ulls:
sóc aquesta llum en el verd nou
de les acàcies,
la llum que colpeja les finestres;
veus de llum,
sons lluminosos.

Ja no tinc records
de res que haguera tocat
fa un instant.

Estic feta de llum,
sóc nova del tot.

Comentaris

  • Un bes sense baf[Ofensiu]
    capsigranya | 18-07-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquesta imatge del bes sense baf!

    Enhorabona, i gràcies, per un poema lleuger i lluminós.

  • Fabulós![Ofensiu]
    Xantalam | 20-05-2011

    Un poema lluminós, il·luminat, blanc de porcellana, silenciós com un gat. M'agrada molt, és visual i esclatant:

    "flor becqueriana a punt d'assolir
    el somni d’insecte volador.

    columna horitzontal
    de pols

    la llum que colpeja les finestres;
    veus de llum,"

    Magistral, una abraçada,

    Xantalam

  • Que bonic[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-05-2011 | Valoració: 10


    aquest poema, m’encanta la llum d’aquests versos, m’encanta com escrius
    salutacions
    Josep

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: