Festes

Un relat de: Magdala
Les quatre assegudes al voltant de la taula, dues mitjanes, una coca cola i un te. Les vuit de la nit. Tres divorcis, un altre que potser arriba d’hora, o potser no arriba, vés a saber. Una amb nova parella, i dos que defensen la seva solitud.
El local mig buit, són les festes de Nadal i la gent està tipa de beure i de menjar, els bars no s’omplen gaire. La més alta riu complaguda per una frase que li fa gràcia de la seva amiga, la que encara manté el matrimoni. De vegades és massa directa quan diu les coses i fa mal, però d’altres la fa riure. La de la coca cola agafa una trucada de la seva parella, però penja de seguida per no perdre's la conversa, encara que no acaba d’entendre la broma de les altres. Riu igual perquè s’encomana el riure de la dona que beu a petits glopets el té calent.
Fa una temperatura boníssima al carrer, diu la menuda i prima, que seu a la cadira i deixa el paquet de tabac dins la bossa. Havia sortit a fer una cigarreta, i abans d’entrar ha conversat una estona amb la seva filla, que passava per la porta del local. Està guapíssima, li diuen les altres, gran i espavilada. Ja ha passat la part més dura de l’adolescència. I parlen les quatre una bona estona dels fills.
Una altra ronda. Una mitjana, i dos “claras”. La de la coca cola no sap que beure i no demana res. La cambrera els hi passa el número d'una associació on fan tallers de pintura, els havia promès la setmana passada, i avui ha pensat i ha agafat el tríptic. S’ho miren, a tres els hi va bé, a l’altre no perquè treballa a la tarda. Queden les tres per un altre dia, per visitar l’aula de pintura.
A la sortida, la menuda encén una cigarreta, i li passa a la pel-roja, que sempre li demana una calada, encara no ho ha deixat del tot.
S’acomiaden, petons i abraçades. Petons i abraçades poderoses, plenes de tendressa i de força.
Riuen perquè una dona ha ensopegat amb la porta, no s’ha fet mal, encara sort, i riuen altre cop de veure a la més alta, que fa ganyotes imitant la cara de la pobra senyora.
Dos van plegades fins a casa, agafades pel braç, viuen porta amb porta. Les altres se separen a la cantonada.

Comentaris

  • Publicat. Gràcies.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 29-09-2020 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/festes/

    Esperem mes contes, això tot just acaba de començar.

    tribuna@guimera.info

  • Esn ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 28-09-2020 | Valoració: 10

    Ho publicaarem AL NADAL DE CONTE

    Gràcies.

    tribuna@guimera.info

  • Nova normalitat?[Ofensiu]
    Magdala | 11-05-2020

    I tot això ho feiem sense pensar ni per un moment que ens ho podien treure...

  • Fresc[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 13-01-2020

    Un relat com un esbós, com un apunt del natural. M'agrada, transmet frescor.

l´Autor

Foto de perfil de Magdala

Magdala

27 Relats

83 Comentaris

11263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola, em dic Magda
Vaig començar a escriure fa una pila d'anys, després de participar en uns tallers d'escriptura creativa, encara que la meva afició venia de més enrere.
Tant se val. Un dia vaig decidir deixar-lo. Vaig pensar que mai no escriuria com els autors que m'agradava llegir, els autors que feien sortir màgia de les paraules i em segrestaven el pensament amb les seves històries.
Ha passat molt de temps i moltes vivències, i ha arribat el moment en el qual torno a deixar que les paraules surtin lliures, i incontrolables de vegades, i vagin fent i desfent al seu aire, per pur plaer.
He publicat un recull de relats, el podeu aconseguir a Amazon. "Que no m'entabanin "

Blog: elpisodemagda.blogspot.com

Elpisodemagda@gmail.com