Festeig

Festeig.

Palpo la suavitat de la sorra
dessota els peus,
com una catifa sublim
que cap teixidor no pot superar.

Guaito el glauc,
el caqui, el porraci,
el gemat de les herbes
que dubten entre la mar i la terra.

Per damunt,
l'atzurat del cel.
Al davant,
el blau fosc immens d'un espai sens fi.

M'entrebanco i caic
damunt la precisa finor ondulada del llit suau.
Sento un petó.
Percebo les sanefes esculpides pel vent.
Deso totes les possessions
i m'abraço al meu amant.
El trobo fred, infinit, dolç i salabrós...
Torno a néixer...