Fes que la música soni mes alta que els problemes.

No dic que ets la raó de la meua vida, perque no tinc raons per a viurela, sols aprofite cada moment, però si que ets la rao de la meua feliçitat.

Quan estic malament mai dubtes en aixecar-me, ajudar-me, i treure'm somriures encara que el món se m'estigui caient damunt i m'estigui ofegant en els meus propis plors.

Seques les meves llàgrimes, em cuides, estàs aquí fins i tot quan... ningú mes ho fa.

Has estat al meu costat des del meu primer batec, mai m'has fallat, i se que mai ho faràs...
Jo no ho faré, t'ho prometo.

Tot açò és molt estrany, mai havia sentit alguna cosa semblant per ningú, però el que si que se de sobra és que és fort, que ningú podria canviar tot el que aquesta petita sent.

Crec que mai havia dit públicament el que sento per tu... i avui m'he atrevit a donar el pas.

Et vull, música.