Ferides al temps

Em falta trobar les paraules exactes per expressar-te sense temors. Potser el que ha passat no ha estat diferent a qualsevol altre amistat però per a mi ha estat molt mes.
Malgrat pretengui defugir moltes vegades paraules que jo mateix et vaig dir , se del cert el que no puc evitar, no puc evitar veure't com mes que una simple amistat.
Se que ho saps i que les nostres vides han canviat moltíssim últimament, tant com per a que els 2 vulguem amagar coses per no ferir a l'altre i no distanciar el que ara tenim.
M'he menjat moltes vegades el cap i n'he acabat frenant-me a mi mateix perquè no et puc demanar que tornis enrere i encara menys que tornis a sentir aquella pluja d'emocions que es va esvair en part degut a la meva impulsivitat.
Ara et demano que qualsevol punt que necessitis posar el posis sense patir per una o altre relació o impacte que pugui tenir en mi, vull que siguis feliç i que no te n'amaguis ! , vull ser un mes, un d'aquells a qui esmenes AMIC.

Gràcies petit chéri.

Encara que l'estima no la perdi mai, o el sentiment, abans tot entès com a AMISTAT que res.