Fer o no fer?

Un relat de: Gorwilya

Fer o no fer… com diria Shakespeare aquesta és la qüestió. Si, ja ho sé... Shakespeare a Hamlet li va fer dir Ser o no se aquesta és la qüestió. Però amb el seu consentiment jo me l'adapto i me la mig apropio. Algun vot en contra? No? Doncs continuo... En aquests moments sento una veu interior que em diu "fer o no fer", però la resposta no la trobo per enlloc. I és que... què pot passar si em deixo endur un cop més pels impulsos? Sortirà bé aquesta vegada? O potser m'hauran de tornar a collir del terra? Només el temps futur té la resposta, i sé perfectament que no me la dirà. Sóc jo qui ha de prendre un cop més una decisió; deixar-ho córrer o llençar-me i lluitar pel que vull. I per si això no fos prou si ha d'afegir el com fer-ho, amb paraules o amb fets? Un dilema rere un altre dilema... perquè m'agrada tan complicar-me la vida? Fàcil, perquè després ja no seria jo, sinó una altre persona la vida de la qual estaria buida.
Torno a sentir la veueta interior, però ara és per ajudar-me a trobar una resposta... em diu que he de lluitar, que mai no em rendeixi i que si em faig una altre patacada ja em tornaran a collir, que per alguna cosa hi ha els bons amics. El problema és que la veueta no saps la resposta del com... però hi ha un petit detall que inclina la balança i és que jo amb paraules orals no em sé expressar. Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el que et volia dir o expressar de bon principi.
Per tant, això faria decantar la balança cap a l'altre banda sinó fos perquè amb paraules escrites em sé expressar perfectament. O sigui que tornem a estar com el començament. Potser la solució seria fer-te una pregunta, i a partir d'aquí decidir com actuar. Si fos per mi em llençaria, no serà per falta de ganes, sinó per por a la possible patacada. Tot i que ara que ho penso... jo sóc masoca ara i sempre, per tant que hi puc perdre? La resposta és res, si caic ja em tornaré a aixecar. Si no m'arrisco mai no sabré que hauria pogut passar si hagués continuat endavant...

Comentaris

  • Crida a l'acció[Ofensiu]
    iong txon | 22-11-2005

    Expresses els teus sentiments i els teus pensaments tal com et van pujant del cor. És un estil molt lliure i honest, amb una gran frescor i amb sinceritat, que sempre és un valor afegit. Gràcies per aquesta lliçó de filosofia tan personal. Per molts anys!

    Quim

  • Genial![Ofensiu]
    lila_laura | 27-03-2005 | Valoració: 9

    Gràcies per comentar-me, he buscat els teus relats, i aquest es el que m'ha cridat més la atenció; pel seu títol.
    Moltes vegades, ens preguntem això: Fer o no fer?... sincerament, m'he passat dies pensant en fer o no fer una cosa, i desprès resulta que amb tant de pensament l'únic que he aconseguit ha sigut deixar escapar el tren. De fet n'he deixat escapar molts i només amb 14 anys... imagina't els que deixaré escapar...
    No deixis que et passi el mateix a tu. No pensis tant, i fes-ho! Diuen que dels errors se n'apren no? Dons endavant!!!!
    M'agrada molt com escrius !!
    Segueix escrivint!
    Et seguiré llegint
    Laura

  • Un munt de Dilemes per repartir...[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-03-2005

    Si, és ben cert, la vida està plena de dilemes que ens fan prendre un munt de decisions.
    "Fer o no fer?" un gran dilema també, actuar i llençar-te al buit esperant a veure que passa, o no actuar per por a la possible patacada? Tots tenim aquest dilema... alguns més cops que altres (jo en sóc una d'aquestes, t'ho prometo!). El no saber que passarà, la por a perdre-ho tot, o fer un gran pas enrere al fer el salt, ens atemoritza, però tot i que costi, algun dia hem de fer el salt! No podem passar-nos la vida mirant-la passar.

    I si, ets tu (o sigui nosaltres mateixos) qui ha de prendre la decisió! La vida té molts trencalls, cada un d'ells ens condueix a una història, cada història és una vida, la teva elecció serà el teu camí a seguir!

    No et deixis perdre pels trencalls del camí de la vida!

  • Exactament[Ofensiu]
    Biel Martí | 18-02-2005

    Exactament, tu t'ho dius al final: qui no s'arrisca no pisca. M'ha agradat com vas fent les preguntes i responent-les automàticament, com qui pensa en veu alta mentre passeja pel passadís de casa seva.

    Hi ha una frase que m'encanta, no sé d'on l'he treta, que diu: "Hi ha dos tipus de persones, les que aconsegueixen el que volen i les que no s'atreveixen a aconseguir el que volen".

    Biel.

  • Ilargi betea | 16-01-2005 | Valoració: 9

    La vida és massa curta com per deixar-la escapar! Sempre he sentit a dir que és millor penedir-se d'haver fet una cosa que penedir-se de no haver-ho fet, suposo que almenys així saps que tu ho vas donar tot i si no va anar bé seria perque no havia de ser així.

    Com em deia ma mare a la carta, per la vida no s'ha de passar de puntetes sino trepitjant fort, no ho oblidis!

    Una última cosa, si jo trobés aquest llibre que ets tu, no el llençaria mai a les escombraries!

    Una forta abraçada i molta màgia!

  • princesa...[Ofensiu]
    Ullets | 11-01-2005 | Valoració: 8

    preciosa! "qui no s'arrisca no pisca", està prou clar. Lluita... no passis per la vida sense saber el que és sentir, i si en conseqüència pateixes, al menys hauràs viscut quelcom genial.
    Sobre el com fer-ho, i si et deixes portar?
    No tinguis por de res nineta... no hi ha res que dolent que et pugui passar dolent... no pateixis!
    M'explicaràs si t'has llença't i com ho has fet?

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

71682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")