Fer l'amor en un cotxe

Un relat de: aurora marco arbonés

FER L'AMOR EN UN COTXE

Fer l'amor en un cotxe ha estat sempre una tasca difícil. A menys que hom sigui propietari d'una limousine amb tots els ets i uts, amb la qual cosa el vehicle és innecessari atès el nivell econòmic de l'individu, que li dóna per tenir un apartament a ciutat, una mansió en zona residencial, una casa a la muntanya, un xalet a la platja, etc., etc. És evident, doncs, que aquest escrit poc té a veure amb aquelles persones que neden en diners. Més aviat va adreçat a les parelles de penjats que estan mancats de recursos econòmics però que, com els potentats, tenen tot el dret a donar esplai al cos enamorat.
Què per què és difícil fer l'amor dins d'un cotxe? Au vinga, que ja ho sabeu prou, no dissimuleu ara. El primer problema amb el que hem d'enfrontar-nos és el lloc on aparcar. En un carrer qualsevol no és pas qüestió, doncs l'ajuntament, que és qui té els diners de tots els contribuents, s'ha entossudit en gastar-se'ls TOTS en l'enllumenat, fins i tot en aquelles zones on encara no hi viu ningú perquè les urbanitzacions encara estan en obres. Això representa un problema pel enamorat/penjat perquè tampoc no és qüestió de que passi un conegut pel costat i després vagi escampant per tot el veïnat i arreu que tens una piga la mar d'interessant al bell mig la natja dreta. Per tant, la localització del lloc precisa d'un treball de camp previ a l'encontre amorós. S'ha de procurar, però, que aquest no sigui massa allunyat de la civilització, atesa la proliferació de bandes d'atracadors de cotxes que et poden agafar (perdoneu-me l'expressió) amb el cul a l'aire.
Un altre inconvenient a tenir en compte és el de l'espai. He fet un discret estudi entre familiars i amics i sembla ser que la part davantera gairebé s'hauria de descartar pels entrebancs que suposa el volant, el canvi de marxes i el fre de mà. M'he informat, però, de que si s'abaixa el seient, encara hi ha possibilitat de certa llibertat de moviment. Tanmateix , el perill de que amb una espernegada facis sonar el clàxon amb el consegüent ensurt és un element a considerar. Així doncs, s'ha de fer cap a la part del darrera. Però és clar, les normatives de tràfic no posen mai res fàcil i el trons del cinturó de seguretat sembla ser que fa estralls en les rabades dels pobres amants que pateixen, amb estoïcisme, el que calgui per tal de donar una alegria al cos. També m'han indicat que si la mossa és massa alta, s'han d'obrir les portes del cotxe per a que tregui el cap i les cames, motiu pel qual el jovent agafa aquests refredats que no se'ls treu de sobre amb tot l'hivern. Això sí, té l'avantatge de que pots anar mirant la lluna, cosa que aporta un toc romàntic a la situació.
Si la relació fa una certa oloreta a adulteri, llavors tot és un patir. Un cop acabada la batalla, s'ha de fer neteja general. "Nena, recull-ho tot ben bé, que l'altre dia et vas deixar els guants, un paquet de xiclets i el tiquet de compra del Plus per un pack de tòniques i una llauna de tonyina. Una mica més i ho pesca la meva dona" Ja us ho he dit, un patir. Abans de sortir del vehicle s'ha de verificar que ho portis tot posat. "A veure, arracades, mitges, ulleres... Feta la comprovació, ja te'n pots anar a prendre l'aire.
I no en parlem si la parella és una mica granadeta. Jo tinc una amiga vídua que té un "novio" separat i diu que no poden anar a casa de cap dels dos perquè hi habita aquesta nova raça digna de consideració per part dels antropòlegs anomenada "fill-okupa-a-pensió-completa-desvagat-per-manca-de-feina-degut-a-la-crisi". Els fills d'ambdós s'instal·len dia i nit davant de la tele o davant de l'ordinador i es dediquen a matar dolents amb unes armes virtuals que fan xiouuuuu, xiouuuuu!!! i que, segons la meva amiga l'estan posant malalta dels nervis. Per tant ,com que les cases estan "okupades" dia i nit, els pobres penjats han d'esplaiar-se al cotxe però, és clar, a certes edats ja no es té la flexibilitat de la primera joventut per a fer contorsions i més d'un cop les coses han anat maldades i els gemecs amorosos s'han convertit en xiscles esfereïdors "Ai, ai, ai, la hèrnia, la hèrnia, la hèrniaaaaaa!!!
Per tant, davant de les dificultats que comporta fer l'amor en un cotxe i sense voler fer apologia del llibertinatge ni ser acusada de pervertir menors, i atès que l'assumpte del "follatge" no té remei, us recomano que us en aneu a folgar damunt la gespa de la vora del riu, quan sigui fosc, és clar. Sí que correu el risc d'empastifar-vos amb alguna cagada de gos, però al menys podreu ESTIRAR LES CAMES!!! i contemplar la lluna, que és un detall molt romàntic i engrescador.

Comentaris

  • Sempre que et llegeixo, aprenc molt de tu.[Ofensiu]
    Romy Ros | 11-03-2009

    Realment és fascinant el teu relat, bé, com tots els teus relats plens d'homor i d'una ironia sana, simpàtica i plena de vitalitat. Tots els teus escrits m'agraden i són un mestratge. Gràcies per escriure i portar-nos a móns tan reals però plens de somriures...
    Romy Ros.

  • Un excel·lent relat,[Ofensiu]
    Alberich | 15-02-2009 | Valoració: 10

    farcit de sana ironia i amb un bon sentit del humor. Qui no ha viscut alguna experiència -potser ja llunyana- com cantaven aquells del Simca 1000 ?. M'agrada aquesta frescor del teu relat, desenvolupat amb elegància i amb una bona descripció d'algunes realitats, com la de la vídua amb fills "okupes"...
    Enhorabona.
    Ramon

  • Contorsionismes[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-02-2009 | Valoració: 10

    Benvolguda Aurora: Què et puc dir que no hagin dit ja els comentaris precedents sobre aquest relat? A veure...
    És irònic sense caure en extrems de duresa o vulgaritat, evidentment humorístic en el sentit de què destaques el costat còmic de les situacions descrites, divertit sense resultar cruel amb ningú, i a més resulta amè, evocador, enginyós i simpàtic.
    Amb totes aquestes qualitats afegides a una prosa àgil i funcional i a una forma senzilla i efectiva, el text provoca la complicitat del lector, el seu somriure, els seus records, la seva admiració davant el monòleg perfectament portat endavant, sense perdre la tensió narrativa ni el fil argumental.
    Tot això que t'he dit no és nou, però és el que es troba en aquest joc de complicitat entre l'autora i la lectora que m'ha fet passar bones estones: quan el vaig llegir per primer cop en recomanar-m'ho tu, quan ho vaig rellegir sense temps per comentar-ho, i avui, que hi torno per enviar-te el missatge tot celebrant la teva tornada.

    Em vas dir que series fora del 3 al 13, així que suposo que o ja has tornat o vens de camí... I a més, pel que deia un lector, sembla que avui és EL TEU ANIVERSARI, així que: MOOOLTES FELICITAAATTTSSS, AurorAAA!!!

    Que passis un bon dia, realment bo, acompanyada de qui tu més t'estimis!

    I que ho facis envoltada d'aquesta abraçada de celebració que t'envio ara mateix,
    Unaquimera

  • NO SÉ COM T'HO FAS[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 13-02-2009 | Valoració: 10

    Amiga Aurora. M'ha agradat molt aquest relat que és com els del meu estil, quan em dedico a la prosa eròtico-humorística, si bé em superes en escreix tant per originalitat com per qualitat. Em fas ser més cada vegada més adicte als teus escrits. Ja sé que seguiràs creant i tots ens en beneficiarem.

    Una abraçada Jaume

  • M'has fet riure.[Ofensiu]
    vaixellnou9 | 13-02-2009 | Valoració: 10

    Sóc lectora recent i llegeixo diferents autors.
    El teu relat m'ha distret de veritat i l'ha llegit sense deixar de somriure. Cal agafar-se les coses amb ironia i bon humor que prou que s'emboliquen soles. Gràcies Aurora.

  • Comentari de l'autora[Ofensiu]

    Falta ortogràfica: on posa "la hèrnia" hauria de dir "l'hèrnia". Les meves disculpes als lectors

  • M'agrada torner-te a rellegir Aurora![Ofensiu]
    entortilligat | 12-02-2009 | Valoració: 10

    No treus el cap, fa dies. Suposo que et trobes be i no ens has abandonat, no?

    Aprofiti tambe per feliçitar-te , no sigui que treguis algun dia el cap.
    Una abraçada number one!

  • ===> Molt divertit i amè.[Ofensiu]
    limfo | 10-02-2009 | Valoració: 8

    Recordes els temps del franquisme on tot era pecat i els espabilats ens aprofitabam dels utilitaris de l'època.

  • Ai, Aurora...[Ofensiu]
    Gess Artré | 09-02-2009 | Valoració: 10

    quans records ens has fet venir a la ment! Sort que la passió pot amb tot, i si no que ho expliquin els usuaris d'aquell famós 600 (ei, que a mi m'ho van explicar, eh? no és pas que ho sapiga de segur) :-)
    Com sempre que et poses a escriure un tema amb humor, aconseguit amb escreix. M'has fet somriure i en certs moments m'han passat pel cap imatges que m'han fet riure obertament. Sort que la vida dona també per moltes situacions que, recordades al cap del temps, resulten cómiques de veritat.
    Com sempre, un plaer llegir-te. I aprofito aquest espai per desitjar-te un feliç aniversari (gràcies per l'avís als companys de més avall)
    Una abraçada

  • Els cotxes[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 04-02-2009

    La veritat, molt divertit el relat. I molt real! Ha estat com llençar-se en tobogan en el túnel del temps. Molt recomenable.

  • llegint els comentaris, m'assabento del teu cumple[Ofensiu]
    entortilligat | 04-02-2009 | Valoració: 10

    No soc el primer en felicitar-te però com encara no es el dia et mereixeries un pastis gros com un cabàs, per com ets, i com escrius.

    Moltes felicitats Aurora i que en facis els mateixos que ara "comença la vida"

  • Si el relat de l'hospital[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-02-2009 | Valoració: 10

    es llegia amb un somriure als llavis, aquest provoca una rialla franca i oberta. Ets genial, Aurora!
    He llegit que, un dia d'aquests, és el teu aniversar. Per molts, molts anys!
    Una forta abraçada.
    Nonna_carme

  • Els sentiments a qualsevol dels llocs[Ofensiu]
    Lèvingir | 03-02-2009 | Valoració: 10

    són el més important i compartits en bona companyia són extrahordinaris i imprevisibles.

    Lèvingir

  • Un nou monòleg esplèndid[Ofensiu]
    nuriagau | 03-02-2009 | Valoració: 10

    De nou m'he trobat amb un altre monòleg esplèndid.

    Tu mateixa dius: "Què per què és difícil fer l'amor dins d'un cotxe? Au vinga, que ja ho sabeu prou, no dissimuleu ara."

    Un relat molt simpàtic i enginyós. Fins i tot apareixen el "fill-okupa-a-pensió-completa-desvagat-per-manca-de-feina-degut-a-la-crisi" i les hèrnies.

    Et deixo aquest video per tal que els següents lectors (que no tinguins una limousine) puguin anar escoltant aquesta coneguda cançó mentre gaudeixen d'aquest relat.



    Et felicito per aquest nou relat!

    Núria Gausachs i Cucala

  • No saps com agraeixo la teva felicitació...![Ofensiu]

    Tant de bo puguis llegir aquestes paraules adreçades a tu amb el cor a la mà. M'han fet molt de mal, saps? Per això aprecio d'una manera especial el teu comentari i la teva felicitació. Jo no he fet MAI mal a ningú a consciència per això no entenc per què em volen ferir. Jo he estat una nina trencada i tots els insults em couen a l'ànima profundament però tu, no sé ben bé el perquè, has tingut la gentilesa d'enrecordar- te del meu aniversari i de ser un bàlsam per la meva tristesa. Mai no t'ho podré agraïr prou.

  • Curiós i real "com la vida mateixa"[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-02-2009 | Valoració: 10

    Somriure amb una certa complicitat.
    Molt ben explicat. Enhorabona ! Un Tema per ser tema de Relats. Oi que sí !!!

  • Doncs imagina't en una Issetta![Ofensiu]
    entortilligat | 02-02-2009 | Valoració: 10

    Que es una Isseta, doncs es una especie d'ou italià on vaig fer els meus pinillos, ara fa quinze o setze dies, mes o menys.
    Es el vehicle ideal si estas sol, es clar i si tens una mida d'aquelles que abans et perdonaven la mili i tot.
    Ara que un servidor que te una mida normaleta, amb una sueca de la part de dalt on hi ha rens, ja em diràs tu el trangol. Al final, com que era una Issetta descapotable, ens ho vam ingeniar drets.

    Jo recomanaria a tothom que ho vulgues intentar, llegir primer el relat sobre l'assumpte de la Aurora Marco i com que amb tant riure acabes totalment encargolat, llavors es fàcil a qualsevol vehicle, digo!.
    Jo he rigut tant que ho hauria pogut intentar inclus en un cotxe dels "caballitos".

    Felicitats Aurora. Es una obra d'art el teu relat.

  • Celebro que continuïs amb el teu bon humor[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 02-02-2009 | Valoració: 10

    Celebro que continuïs amb el teu bon humor. I jo, continuo pensant, que el que m'atrapa dels teus escrits, és el teu estil, que trobo tan personal, aquesta fina ironia, aquesta manera de deixar anar les paraules, aquesta diguem-ne discreció en relatar situacions difícils i inconfessables
    - Joan -

Valoració mitja: 9.87

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

202 Relats

1769 Comentaris

174657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.