Fer l'amor en un cotxe

Realment és fascinant el teu relat, bé, com tots els teus relats plens d'homor i d'una ironia sana, simpàtica i plena de vitalitat. Tots els teus escrits m'agraden i són un mestratge. Gràcies per escriure i portar-nos a móns tan reals però plens de somriures...
Romy Ros.

farcit de sana ironia i amb un bon sentit del humor. Qui no ha viscut alguna experiència -potser ja llunyana- com cantaven aquells del Simca 1000 ?. M'agrada aquesta frescor del teu relat, desenvolupat amb elegància i amb una bona descripció d'algunes realitats, com la de la vídua amb fills "okupes"...
Enhorabona.
Ramon

Benvolguda Aurora: Què et puc dir que no hagin dit ja els comentaris precedents sobre aquest relat? A veure...
És irònic sense caure en extrems de duresa o vulgaritat, evidentment humorístic en el sentit de què destaques el costat còmic de les situacions descrites, divertit sense resultar cruel amb ningú, i a més resulta amè, evocador, enginyós i simpàtic.
Amb totes aquestes qualitats afegides a una prosa àgil i funcional i a una forma senzilla i efectiva, el text provoca la complicitat del lector, el seu somriure, els seus records, la seva admiració davant el monòleg perfectament portat endavant, sense perdre la tensió narrativa ni el fil argumental.
Tot això que t'he dit no és nou, però és el que es troba en aquest joc de complicitat entre l'autora i la lectora que m'ha fet passar bones estones: quan el vaig llegir per primer cop en recomanar-m'ho tu, quan ho vaig rellegir sense temps per comentar-ho, i avui, que hi torno per enviar-te el missatge tot celebrant la teva tornada.

Em vas dir que series fora del 3 al 13, així que suposo que o ja has tornat o vens de camí... I a més, pel que deia un lector, sembla que avui és EL TEU ANIVERSARI, així que: MOOOLTES FELICITAAATTTSSS, AurorAAA!!!

Que passis un bon dia, realment bo, acompanyada de qui tu més t'estimis!

I que ho facis envoltada d'aquesta abraçada de celebració que t'envio ara mateix,
Unaquimera

Amiga Aurora. M'ha agradat molt aquest relat que és com els del meu estil, quan em dedico a la prosa eròtico-humorística, si bé em superes en escreix tant per originalitat com per qualitat. Em fas ser més cada vegada més adicte als teus escrits. Ja sé que seguiràs creant i tots ens en beneficiarem.

Una abraçada Jaume

Sóc lectora recent i llegeixo diferents autors.
El teu relat m'ha distret de veritat i l'ha llegit sense deixar de somriure. Cal agafar-se les coses amb ironia i bon humor que prou que s'emboliquen soles. Gràcies Aurora.

Falta ortogràfica: on posa "la hèrnia" hauria de dir "l'hèrnia". Les meves disculpes als lectors

No treus el cap, fa dies. Suposo que et trobes be i no ens has abandonat, no?

Aprofiti tambe per feliçitar-te , no sigui que treguis algun dia el cap.
Una abraçada number one!

quans records ens has fet venir a la ment! Sort que la passió pot amb tot, i si no que ho expliquin els usuaris d'aquell famós 600 (ei, que a mi m'ho van explicar, eh? no és pas que ho sapiga de segur) :-)
Com sempre que et poses a escriure un tema amb humor, aconseguit amb escreix. M'has fet somriure i en certs moments m'han passat pel cap imatges que m'han fet riure obertament. Sort que la vida dona també per moltes situacions que, recordades al cap del temps, resulten cómiques de veritat.
Com sempre, un plaer llegir-te. I aprofito aquest espai per desitjar-te un feliç aniversari (gràcies per l'avís als companys de més avall)
Una abraçada

La veritat, molt divertit el relat. I molt real! Ha estat com llençar-se en tobogan en el túnel del temps. Molt recomenable.

No soc el primer en felicitar-te però com encara no es el dia et mereixeries un pastis gros com un cabàs, per com ets, i com escrius.

Moltes felicitats Aurora i que en facis els mateixos que ara "comença la vida"

es llegia amb un somriure als llavis, aquest provoca una rialla franca i oberta. Ets genial, Aurora!
He llegit que, un dia d'aquests, és el teu aniversar. Per molts, molts anys!
Una forta abraçada.
Nonna_carme

De nou m'he trobat amb un altre monòleg esplèndid.

Tu mateixa dius: "Què per què és difícil fer l'amor dins d'un cotxe? Au vinga, que ja ho sabeu prou, no dissimuleu ara."

Un relat molt simpàtic i enginyós. Fins i tot apareixen el "fill-okupa-a-pensió-completa-desvagat-per-manca-de-feina-degut-a-la-crisi" i les hèrnies.

Et deixo aquest video per tal que els següents lectors (que no tinguins una limousine) puguin anar escoltant aquesta coneguda cançó mentre gaudeixen d'aquest relat.



Et felicito per aquest nou relat!

Núria Gausachs i Cucala

Tant de bo puguis llegir aquestes paraules adreçades a tu amb el cor a la mà. M'han fet molt de mal, saps? Per això aprecio d'una manera especial el teu comentari i la teva felicitació. Jo no he fet MAI mal a ningú a consciència per això no entenc per què em volen ferir. Jo he estat una nina trencada i tots els insults em couen a l'ànima profundament però tu, no sé ben bé el perquè, has tingut la gentilesa d'enrecordar- te del meu aniversari i de ser un bàlsam per la meva tristesa. Mai no t'ho podré agraïr prou.

Somriure amb una certa complicitat.
Molt ben explicat. Enhorabona ! Un Tema per ser tema de Relats. Oi que sí !!!

Que es una Isseta, doncs es una especie d'ou italià on vaig fer els meus pinillos, ara fa quinze o setze dies, mes o menys.
Es el vehicle ideal si estas sol, es clar i si tens una mida d'aquelles que abans et perdonaven la mili i tot.
Ara que un servidor que te una mida normaleta, amb una sueca de la part de dalt on hi ha rens, ja em diràs tu el trangol. Al final, com que era una Issetta descapotable, ens ho vam ingeniar drets.

Jo recomanaria a tothom que ho vulgues intentar, llegir primer el relat sobre l'assumpte de la Aurora Marco i com que amb tant riure acabes totalment encargolat, llavors es fàcil a qualsevol vehicle, digo!.
Jo he rigut tant que ho hauria pogut intentar inclus en un cotxe dels "caballitos".

Felicitats Aurora. Es una obra d'art el teu relat.

Celebro que continuïs amb el teu bon humor. I jo, continuo pensant, que el que m'atrapa dels teus escrits, és el teu estil, que trobo tan personal, aquesta fina ironia, aquesta manera de deixar anar les paraules, aquesta diguem-ne discreció en relatar situacions difícils i inconfessables
- Joan -