Fer l'amor a la Plaça

Feia dies que m'hi havia fixat. Passava puntualment per davant de la botiga, cada dia a la 1 i a les 7 tocades. Devia treballar per allà a prop. Era un noi d'aquells que fan patxoca, guapàs, i sobretot amb un culet com ens agrada a les noies, o almenys com m'agrada a mi, rodonet i ben marcat. Més d'un cop havia jugat a imaginar-me com devia ser, si tenia xicota i què tal era com a amant. S'havia convertit amb el meu galant virtual. Bé, virtual tampoc, perquè era de carn i ossos i passava realment cada dia pels meus nassos, encara que ell no em veiés a mi.

Ahir, però, es va desfer la virtualitat. El vaig veure a passar, potser una mica més ensopit o amoïnat del que era normal, una mica més insegur fins i tot en el caminar. I va anar a seure en un banc d'aquí la placeta mateix. No sé què em va passar, però em va sortir de dins. Vaig agafar el primer llibre que tenia a mà i vaig afanyar-me a seure al seu costat.

No va costar gaire encetar conversa, i de seguida va picar a l'ham. Al cap de poc el tenia arrambat al vestíbul d'una escala solitària on li vaig fer una mamada de campionat. Ni ell ni jo vam tenir temps d'adonar-nos del que passava. No hi va haver ni preàmbuls ni carantoines. Engolia una polla que ara mateix no sabria dir com era, més aviat grosseta, això sí. Em va venir de gust no donar-li temps ni de reaccionar, encara que jo després vaig haver de desfogar-me a casa masturbant-me com una posseïda. Ell se'm va rendir aviat, potser perquè no se'n sabia avenir i tot li devia semblar un miratge. Sense esperar que es posés bé la roba em vaig acomiadar amb una simple presentació "Tant de gust de conèixer-te. Em dic Carla".

I jo ni tan sols sabia com es deia. Avui volia que fos ell qui se'm presentés. Vaig esperar que passés asseguda al banc de la placeta, amb un altre llibre a la mà. En aquest cas era "Amorrada al piló" de la Maria Jaen. Va ser puntual a la cita, encara que no m'esperés. Devia adonar-se de seguida que en realitat no llegia sinó que l'estava esperant.

- Puc veure la portada? - va dir ell amb un to juganer que evidenciava que havia entès el meu joc.
- La porta o l'interior? - vaig fer jo - És un recull de narracions eròtiques.
- El conec, sí. I em va agradar. El punt just d'erotisme i de bon gust.
- Bé, això dels gustos és discutible... tan si són narrats com viscuts. I viscuts són de més bon paladejar.
- Em va sobtar molt el que va passar ahir. - va dir amb la intenció de demanar explicacions.
- Però, va estar bé o no?
- Sí, està clar. Però te'n vas anar sense donar-me temps ni de vestir-me.
- I bé. Imagina que és una de les narracions del llibre de la Maria Jaén. Conte acabat, conte començat de nou. Si bé de gust, és clar.

La proposta semblava clara. Ens vam aixecar, sense necessitat de dir-nos res. Anàvem a passejar. No vam caminar gaire fins que em va fer seure en un altre banc. Aquest quedava força més arrecerat, en un racó més discret, tot i que des d'allà vèiem igualment el tragí de la ciutat, els cotxes i els vianants anat amunt i avall sense parar.

Va seure primer ell, i em va posar a la seva falda, com si fos una nena petita a qui li anaven a llegir un conte. Teníem el llibre a punt, però també podíem inventar-ne un altre. En aquella posició, el més còmode era abraçar-me a ell, cosa que vaig fer amb tota naturalitat, al mateix temps que ell començava a xiuxiuejar-me alguna cosa a l'orella. No era que em digués res, simplement em feia pessigolles amb la llengua, primer molt lentament i després amb més delit. Em van venir unes primeres esgarrifances. Amb una mà m'agafava per la cintura, ajudant-me a mantenir l'equilibri, i amb l'altra m'amanyagava les cuixes per damunt les faldilles llargues, d'estil eivissenc. De l'orella va passar al coll, i del coll altra volta a l'orella ara amb petites mossegadetes al lòbul, com si jugués a arrencar-me les arracades. Al cap de poc ens foníem en una morrejada sense contemplacions com si ens hi anés la vida, mentre notava la seva mà que havia pujat fins a l'alçada del pit i començava a comprimir-lo en un moviment àgil i excitant.

Asseguda com estava a la seva falda, notava l'erecció del seu sexe colpejant-me. I no vaig saber respondre d'altra manera que recargolant la meva llengua a l'interior de la seva boca intentant de fer la rosca amb la seva. M'estava excitant per moments, però la posició no em permetia massa moviments. Em vaig girar un cop per si cridàvem excessivament l'atenció, però no semblava que la gent s'immutés especialment, tret d'una senyora gran que s'havia aturat relativament a prop nostre mirant-nos amb una cara que més que de retret semblava d'enveja.

No sé com s'ho va fer, però amb un ràpid gest em va aixecar la faldilla fent que caigués de nou com un cortina que així també el cobria a ell. Ara les meves cuixes recolzaven directament sobre els seus pantalons. I va reprendre amb renovada passió el petoneig i les carícies per tot el cos que m'excitaven per moments. Vaig veure que anava en compte que no es veiés excessivament com la seva mà em sobava els pits, i vaig pensar que valia la pena facilitar-li la feina. Em vaig girar més de cara a ell per tal que pugués ficar la mà dins de l'escot, on a falta de sostenidors aviat va trobar els mugrons endurits que pessigava amb delicadesa.

Vaig besar-lo de nou, potser més pausadament, lliurada del tot. Va treure la mà que furgava, incòmode malgrat tot, en els meus pits per desplaçar-la cap a l'interior de les faldilles i acariciar la nuesa de les cuixes que s'hi amagava. De seguida va notar la humitat de les calcetes que delatava la meva excitació, i vaig respondre-li amb un lleuger moviment amb el pubis per refregar-me sobre la seva polla que devia patir sota la pressió del meu cos. Els dits li corrien delerosos per l'entrecuix, a cegues però experimentats, intentant obrir-se pas pel costat de les calcetes. Qualsevol que hagués estat a prop hauria vist el moviment que hi havia sota les teles eivissenques que ens protegien.

Vaig intentar dir-li a cau d'orella que era una llàstima que estiguéssim allà, en un espai públic, a la vista de tothom, encara que de moment només la senyora gran semblava interessada en seguir el desenllaç dels nostres delits. Però no va caldre. Ajudant-se de l'altra mà va aixecar-me lleugerament, el just com per a abaixar-se la cremallera dels pantalons i alliberar la seva polla que vaig notar inquieta i abrusadora. La meva resposta no podia ser altra que abraonar-me de nou a ell aferrant-me als seus llavis en senyal d'aprovació. Jo mateixa vaig facilitar el moviment per permetre que entrés dintre meu.

Va ser una entrada lenta, tendra, evitant descontrolar-nos, però encesos per dins. Vaig respirar alleugerida quan vaig tornar a asseure'm del tot a la seva falda, empalada per un sexe ardent que començava a moure's amb delicadesa. Jo pressionava tant com podia per sentir-lo més intensament. Em sentia plena, em sentia bé No gosàvem moure'ns més del compte; ara s'havia aturat a pocs metres una parella de mitjana edat, i la seva mirada semblava més reprovadora. Però no podien veure res, més enllà d'imaginar el que amagaven aquelles prodigioses faldilles eivissenques, i el que insinuaven les nostres mirades de plaer contingut. Vaig notar que ell accelerava la respiració i a mi em va venir un tremolor que arrencava del meu sexe i afectava tot el cos, com un corrent d'electricitat que explotava al meu cap.

Se'm va escapar un "siii..." llarg i profund, i vaig notar com una cremor m'inundava per dins.

La parella va girar cua, suposo que renegant de vés a saber quines indecències. La senyora gran crec que hauria aplaudit si no fos perquè portava un bastó a una mà i el bolso en l'altra. I ell em va besar de nou i em va dir:

- Hola, em dic Joan

Autora: Carla de http://sensualia.wordpress.com