Fer codonyat

Un relat de: bloodymaruja

I , si li sembla, la setmana entrant quan torni a venir, li'n portaré de codonyat.
Es que diuen que em surt molt bo.
El meu home era d'un poble, ara no me'n recordo del nom, cap allà a la vora d' Artesa de Segre, però ja no hi tenien casa, encara que un any hi vam anar a veure els seus oncles, al novembre, i tenien un hort amb un bé de déu de codonyer. En vam collir més de cinquanta quilos , molt grossos, grocs com llimones i tots ben serenys.I jo. tota l'estona amb la dèria d'aquella poesia dels genollons. Ah no la sap?, doncs:

A genollons collia, collia
A genollons collia codonys,
Agenollada, codonyada,
I entre els dits
codonys collits.

S'ha d'anar molt en compte per a no dir : Collons collits.
Ai, i perdoni la paraulota.

La tia em va ensenyar a fet el codonyat i el dissabte, quan vam marxar , havia fet per dinar uns fideus molt bons i matat un pollastre i a mi em va fer menjar la cresta i el pedrer, que tenen molt aliment. Per portar cap a Barcelona ens va donar un cistellet amb sis ous de les ponedores que tenia, un manat d'espinacs i una llonganissa i, és clar la saca plena de codonys.
Jo marxava contenta encara que tenia una mena de pressentiment que aquells codonys ens farien mal. però no de mal pair, no, que ens farien barallar o que passaria alguna cosa . Vam tornar cap a Barcelona amb l'Alsina Graells i carregats com rucs amb la saca que arrossegàvem entre tots dos, una punta cadascú i això rai, com que no teniu canalla, t'hi pots entretenir a pelar-los, va dir la tia.
I tot el diumenge a la tarda vinga pelar i tallar com si no hagués rés mes al mon que aquella feinada i tot casa amb aquella olor embafadora. Sap que si en poses un parell al armari tota la roba agafa olor?
Doncs tot el pis feia olor de codony i jo tenia tots el dits negres i plens de durícies del ganivet i el meu Enrique vinga dir que com pesaríem el sucre i que havia de marxar a buscar una bàscula que li deixaria el seu germà i que no m'atabalés que em quedaria molt bo i que el portaríem al colmado de la Tere a vendre i potser en trauríem tres o quatre duros per cada quilo , però a terra de la cuina ja en tenia dos cossis plens i ell que no tornava amb la bàscula.
I n'hi havia algun de ben corcat amb uns cucs negres que em semblava que em miraven perquè els havia tallat casa seva i aquests fruits també els aprofitava i els cucs marxaven aigüera avall i pensava que sota del codonyer havien enterrat algú per la guerra i els codonys eren tan macos i tan grossos de tanta vida i tanta sang jove que s'havia podrit ben a prop de les arrels del arbre, que havia xuclat tota L'essència que sortia pels codonys i els feia ser tan apreciats pels cucs, que també xuclaven tot el suc dels nois que eren allà sota i em va agafar una basca que em semblava que m'ofegava i un mal de ventre només de pensar que jo , en menjar-ne tindria dins tot aquell jovent espantat que només em faltava això i em vaig quedar asseguda a la cuina, amb el ganivet a la mà pensant en matar els cucs negres abans de que se'ls emportés l'aigua , que no morissin ofegats, que era molt trist per un animal de terra i llavors va tornar ell amb la bàscula i em va renyar molt perquè no havia acabat i que era una encantada que no sabia treure un ruc d'un blat.
I jo vaig plorar una mica com sempre que em deia que em quedava encantada i ja m'ho havia pensat que jo faria la feina i ell marxaria tot sol com cada diumenge.

I ve-t'ho aquí que de tant fer-ne en vaig aprendre i cada any anàvem a buscar-ne una saca i la del colmado ens en comprava un parell de quilos i després, fins per Sant Joan ,cada dia del mon l'Enrique esmorzava i berenava codonyat.

D’ençà que ell va fugir amb la Tere ja no he anat més a veure els oncles però compro els codonys a la plaça. La setmana que ve en compraré i en faré de codonyat.
Però a mi no m'agrada de menjar-ne, només el faig. Tastar-lo ,el que es diu tastar-lo, no l'he tastat mai.

Comentaris

  • Una influència rodorediana[Ofensiu]
    Mena Guiga | 05-09-2013

    Hi veig, bloody.
    Per tant, molt femenina i molt intimista.
    La protagonista relata una part de la seva vida amb el fil conductor dels codonys i jo vull imaginar ara el groc i l'olor d'aquells fruits -ara toca, que som setembre- i em vindria molta pena. Perquè el final és dur. Però fort, perquè en exlicar-nos el que sent, aquella dona es cura una mica.

    Pel que fa a ortografia hi ha un parell d'apostrofacions que no fas, com 'al armari' que és 'a l'armari'.

    Petons de setembre!

    J=oD

    Mena

  • codonys i sentiments[Ofensiu]
    Violant Barquet | 02-07-2013 | Valoració: 10

    Acabo d'ensopegar amb aquest relat, que he llegit d'una revolada. És tan sensual! En el sentit que tot és tacte, olors, matèria que les mans malden per transformar. Mentre llegia veia els codonys grocs i poderosos com bombes de guerra, i com taques indelebles d'infidelitat.

    Sembla un relat bastant espontani, oi? Com si conservés la frescor del primer esborrrany, mancat de correccions (que de vegades es fan eternes, les correccions, ho dic per mi). El perill de la hipercorrecció és que es perd la frescor dels primers escrits, fets amb la rauxa i el sentiment que de cop ens amara. O m'equivoco? Oh, m'agradaria parlar més d'això amb els autors!

    M'ha encantat!

    Mentre llegia jo també pensava amb l'admirada Rodoreda...

    Una abraçada!

    Violant

  • Un relat...[Ofensiu]
    rnbonet | 11-02-2013

    ...exquisit, amb tota la retafila rpòpia del discurs interiors, molt ben lograt. Dintre el més amable i joganer de la literatura catalana que vaig llegir de jove.

    Per ací també fem embarbussament amb codonys. Un curt i clàssic -que cal repetir de forma ràpida-:
    !"Cullc codonys
    i dic
    codonys collits
    amb la punta dels dits"

    Salut i rebolica!

  • Magistral. [Ofensiu]
    Carles Ferran | 22-09-2012

    Recordo haver-te comentat aquest fantàstic i divertit relat quan el vas penjar a la teva vida relataire anterior. Em segueix flipant, cada dia admiro més la teva literatura.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

45 Relats

309 Comentaris

18212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
En aquesta foto, la Bloodymaruja és feliç després d' esmorçar cereals plens de vitamines que li permeten netejar i tenir cura del marit a tot rendiment.
Si em voleu preguntar com ho faig per tenir tanta energia o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com