Fent sender

Feia molt de temps que no et llegia i m'he trobat davant d'una poesia molt més madura que la que vaig deixar. En poc temps has fet un canvi impressionant. No sé pas on arribaràs, xaval.
Molts petons

que estàs recorrent esplèndidament, al menys literàriament.
La vida però no sempre es planera també te fortes pendents senders estrets i costeruts, viaranys sinuosos ombrívols i humits que travessen la boscúria però per fi apareix la esplendorosa esplanada, el Sol la claror, i dalt de la cinglera s'obre un gran espectacle, el sender ens ha portat on hi ha la bellesa més encisadora de la vida...
Fins sempre, llegiré però el teu poemari "Horitzons de capvespre" mentre t'avanço la meva enhorabona mes entrenyable

J. Lluís Cusidó

Molt positiu i en la meva opinió totalment real. Fer camí, Caminar, és una actitud creativa. Caminar és viure. I viure és caminar.
Enhorabona, estimat Marc.

que un noi de la teva edat pugui escriure així. Felicitats!

comences a fer camí.

L'adolescència és una etapa de canvis, per dintre i per fora, i el camí que has de recòrrer és llarg i misteriós, però el cor batega fort i amb ànsia...comences l'aventura de la teva pròpia vida...
Aprofita-la a tope, gaudeix del camí. Si hi ha trams difícils sigues valent i sempre mira endavant...el camí continua i te també moltes sorpreses agradables i moments únics per viure...i si a sobre el camí, a estonetes, te perfum de roses, la por a caminar s'evaeix una miqueta...

Una abraçada i endavant sempre!
MarBlava

llarg i costerut, ple de penes i felicitat, per sort, sols els mots escrits ens recorden amb fidelitat aquells moments àgres, els nostres records sols trien els bons moments per tenir més a mà.
Feia dies que no entrava al teu lloc Marc, i amb aquest poema veig que estas fent un pas important en el teu creixement poètic, utilitzes sàviament algunes llicències poètiques. rec que ja t'ho vaig dir fa temp, no deixis de somiar, i segueix fent poemes, tot recordant que n tots serna bons, ni tots seran dolents, escriu, que això serà el teu llegat, i quan miris enrere, veuràs el teu creixement, que de moment, crec jo, va bé.

Felicitats!

Ferran

Sé per on van els trets dels teu poema i el tu i el jo que, com be diu unaquimera, són el resultat de recents aconteixaments...
Viu la teva vida que la llum t'enlluernarà en el moment precís. I no deixis mai de fent-se participar en les teus encertats focus d'inspiració, amb la grandesa de la teva sensible ànima.

Una forta encaixada de JOANPG.

Fas sender pas a pas, poema a poema, benvolgut Marc, demostrant així la teva empenta, les teves ganes i dedicació,
Experimentant amb versos i mots, crees una poesia molt personal, que parla de tu i les teves inquietuds

En aquest "Fent sender" he trobat una dualitat curiosa entre el "jo" ( vaig fent, sento, oloro, m'obro, segueixo, trobo, sento ) i el "tu" ( la teva frescor, el teu cor, la teva esperança, els teus ulls ) que va fent el seu trajecte vital emmarcada perfectament entre el "Vaig fent llar camí" i el "fent sender cap al destí" que obren i tanquen respectivament la confidència: bon recurs aquest!

T'envio, des de mi cap a tu, una abraçada fresca, primaveral, amb aroma de pètals de roses,
Unaquimera