Fent pinya...

Un relat de: Trossets del que penso

Tens temps pels canvis?
Tens temps per que t'envaeixi
el que considero el meu jo?
Els camins que ens han unit,
potser,
qui sap,
algun dia ens podran separar.
Però sempre retindrem en la retina,
els colors dels petits records,
que ells,
han aconseguit deixar.
Aquells que es pinten,
quan torna a sortir el sol
després d'un dia de pluja,
i no queda cap núvol al cel...
O d'aquells que no són tan bons,
i ens ensenyen a sobreviure,
en mig d'una jungla d'asfalt,
que precisament no és de mel.
Tot serà qüestió,
del que estiguis disposat.
Els sacrificis més bons,
sovint,
són els que suposen algun esforç,
per alguna de les parts.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer