Fent fora en Genovasi

Un relat de: Tanganika
Havia entrat, s'havia assegut, havia pres vi del bo i arreplegat fruits secs i galetes toves i intentava conversar amb ulls tafaners.

-Es nota que és del piló, de roba tiradilla, nena!

Que burra, haver-li contat precisament allò, un dels seus orgulls de consumidora. En comptes, un silenci tibant, com de costum, li hauria d'haver enclastat. Tant com li havia costat, de decidir-se. Un euro és un euro. La de la parada, en veure-la dubta que dubtaràs una estona que cansava, li havia dit 'pel preu, bé pot ser un drap per treure la pols al televisor'. Més aviat, però, la va convèncer que, si se'n penedia, aquell vestit estival, sota genoll amb el darrere més llarg, podria esdevenir bata per feinejar i embrutir-se sense patir. Li agradava, l'estampat sobre fons vainilla de fulles tropicals obscures i cadenes de floretes i els animals que s'hi repetien: tigres rosats, ataronjats i grisosos i tucans amb força vermellor que hi ressaltaven infantilment.
'Hi ha opinions que t'enfonsen i ni les has demanat', va pensar, per enèsima vegada. Quina mena de sentit estètic, de bon gust podia manifestar, el cunyat conductor de camions que traslladaven animals de granges industrials vivint en pèssimes condicions a la mort final? Només era un intrús que s'havia avesat a visitar-los massa sovint, un cop anualment. No canviava: la veu grassa, la rialla hiperbolitzada que escrostonava parets, les dents llargues com reixes de presó, els pantalons que semblaven dissimular un intent de cames, esquifides i tortes li havien tocat. No sabia posar-les bé. Un espantall. Inacceptant l'alopècia que no l'abandonava, es pentinava els quatre cabells que li quedaven amunt. Semblava una irrisòria imitació d'eriçó calbejant. Al centre de la closca, cada diumenge li feia gràcia d'adherir-s'hi amb una ventosa la bandera del club de futbol que venerava. S'havia tirat, en Goriseli, moltes dones, gallejava. Què volia? Quan li va jutjar el vestit, la Lissy no va permetre ser més criticada. Tampoc no se'l treuria. El va fer fora ipso facto. Li va tirar pel cap -fora punxetes- tot un assortiment de fruita macada -malaguanyada!- que el va deixar maco. Fins que va pujar a la moto i bon vent, tu, no existeixes, va respirar millor.

Més tard, el marit de la dona, en Genovasi, va comparèixer amb la guilla que havia tret a pasturar i que ignorava que la Lissy havia adquirit via ajuda-esotèrica per tal de foragitat visites que no li plaïen en el procés, a més, d'anar sorgint la bruixa veritable que era. L'home s'havia tornat, tant sí com no, quasi místic. Les tres filles i els tres fills, repartits pel món vivint la vida o treballant...a vegades li feia l'efecte que no formessin part d'una pel·lícula. El sexe es convertí en irreal, s'esborrà definitivament...havia estat un film, també, imaginacions. La guilla, que es deixà domesticar com si fos una clon de la del Petit Príncep, es deixava acaronar com a sublimació efectiva, absorbia penes i per no quedar-se-les les transmutava en una segona cua de cromatisme astral visible únicament per observadors subtils. El veïnat, gent passadeta i amb la percepció visual tocada, no copsava res. Vides que es buidaven amb la buidor i que, quan fessin el traspàs, el món res no hi perdria sinó que hi guanyaria (mots sentenciadors i certs, deia i creia un líder espiritual-txaman i més coses). Es llevaven ben tard, persianes mig amunt per no esforçar-se i a gastar el paviment d'una cambra diferent cada dia i com es sorprenien del llustre que prenia i aprenien que es podia recuperar, però no ho aplicaven als seus sers que ni en un mercat de low cost intercòsmic, formant part d'una pila, serien cobejats. Cansats, cuinaven poc i sense variació. Es cuinaven l'ànima bullint-la de pèrdua de guaudi, sopa que els atrapava i en volien dues tasses. Pixaven. Cagaven sense usar l'escombreta a posteriori. Esperaven que cada dia comencés perquè finés.

En Genovasi, en assabentar-se que el seu germà havia estat expulsat novament per la seva dona que considerava trastocada, va tancar-se, de l'enrabiada, al rebost i s'hi va fer unes quantes palles. La castedat s'escandalitzava aplaudint-ho. Els sacs amb cigrons i llenties es corcaven per la cremor. Es rostia el color clar de la porta. I així en Genovasi tocava el setè graó de l'autopassió i compassió cada any.

La guineu bevia suc de pera conference i defecava merda en forma de poma sobre la qual la Lissy saltaria desenfrenadament i frenètica, perquè aquell fet aplicava una neteja a la seva àura.

La Lissy comptava, les tardes dels dies senars, les papallones de color malva que bonament feien vols davant la finestra de la saleta de cosir peces de roba amb tara comprades als preus irrisoris que a ella l'excitaven.

Va brodar els mots 'humiliar' i 'avergonyir' al vestit que esdevindria mocador de coll per a la guilla -i és que ella tenia una part de la guilla dins ella mateixa-, controlant que en Genovasi no fos a casa quan tornés en Goriseli, com estava pactat des de feia qui-sap-lo-qui-sap-lo-qui-sap-lo...i se'n desfaria. Que ella no era trepitjable.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132030 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).