Cercador
Fem rodolar i rutllar la Llengua
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Cal renéixer.
Com l'au Fènix.
Toquen absoltes.
Absoltes totals,
absoltes globals.
De Fraga fins a Maó,
de Salses a Guardamar,
L'Alguer...ja sigui
on sigui que sigueu;
si ser. Es vostre voler.
Massa veus
s'han apagat
massa n'hi ha
de vacil.lants.
El món ja es un
i no és tan gran.
No som els que érem
som els que som,
i els que vindran.
Portes obertes
i amb rebedor
fem casa, que si trobi
bé tothom.
Ampla abraçada ja,
sigui començament
o acabada.
de tots i cada un
depèn,
es compren,
que si acaba
acabi "B".
Això es dir:
Començament.
Roda el món
torna el born.
No parar
de parlar
relatar
expressar...
Au vinga!
fem-la ballar!
a rodolar!
rodolar
rodolar...
Comentaris
-
...[Ofensiu]gypsy | 12-02-2008 | Valoració: 10
per aquest amor irracional a la llengua materna que ningú mai no ens podrà manllevar!
Preciós.
Un petÓ
gyps -
Me sembla que [Ofensiu]Kanoa | 05-02-2008
algunes coses no les entenc, altres si.
Fem rutllar la Llengua i al que no l'agradi, que se tapi les orelles! -
Melcior | 29-01-2008 | Valoració: 10
m'hi apunto!
Endavant!
Valoració mitja: 10
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428429 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com