Cercador
Felicitat o miratge?
Un relat de: micanmica- Compartir:
Una caiguda sempre ens fa mal,
però aquesta ha resultat tan colossal
que gairebé no m'he recuperat.
Per sort, el sol ha tornat a brillar.
Havia tocat amb els meus dits
la punta de la felicitat,
sempre tan fugaç i ambiciosa
que, a la que pot, ens abandona.
Ara m'adono que tot era fals,
que la felicitat és un conte
d'aquells que expliquen per anar a dormir:
una història inventada sense fi.
Tot i així, hi ha moments en què sembla
que un efímer reflex d'aquesta
aparegui davant els nostres ulls:
com si fos un autèntic miratge.
És llavors quan val la pena viure,
observant els petits detalls de tot,
que fan de l'existència quelcom
que realment ens omple per dins.
Quan ens sentim buits cal pensar en totes
les coses precioses que hi ha al món:
de ben segur que trobarem entre elles
un motiu prou fort per continuar.
Comentaris
-
5è aniversari[Ofensiu]Jere Soler G | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
al voltant de la felicitat[Ofensiu]Joan G. Pons | 14-09-2008 | Valoració: 10
No crec en la FELICITAT com un ESTAT. Sí, crec, en cercar, viure i sentir MOMENTS DE FELICITAT. I em funciona. Quants més moments millor !!!
-
Sempre...[Ofensiu]rnbonet | 09-09-2008
...hi ha coses, i moments, i idees, i persones que et porten al futur.
Ho has entés i expressat molt bé.
Endavant, sempre!!!
Salut i rebolica!
l´Autor
37 Relats
116 Comentaris
42257 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).
A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.
Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!
per saber-ne més de mi...
www.fotolog.com/buscantelnord
sensecobertura@hotmail.com