Felicitat interrompuda

Portem, portàvem quatre anys estimant-nos com a parella, com amics, com amants i finalment com a enemics.
I mai ens deixarem d'estimar d'una forma o d'una altra.

M'estimaves, t'estimava.
Em volies, defugia.
T'estimava, m'oblidaves.
Recordaves, jo corria.

I tot d'una el món va canviar, ens besàvem sota la dutxa d'un hotel, en un viatge per Europa.
Allí va començar la història més bonica que ningú ha estat capaç d'escriure mai.
Aquell estiu vas marxar tot sol i al tornar, em vas voler posseir, tot aconseguint arrencar-me la pell per poder sentir la meva escalfor de més aprop.
I després d'arribar al clímax juntament amb tota jo, em deixes trencada en mil bocins.

Ara, t'estimo i tu dubtes tot oblidant-me amb una altre.