Felicitat impossible?

però on. Jo crec què moltes de les preguntes que ens fem hi tenim la resposta dintre, però nosaltres mateixos ens limitem i surt la por, la mandra, la desconfiança per fer allò que volem.
Vida només tenim una i la desaprofitem d´una manera brutal perquè el temps passa molt ràpid.
Només ens hem de llençar i fer i gaudir i no excusar-nos en el que ens envolta perquè perdem el temps

un petó

Quan escric no crec, tot seguit entra amb força un sí crec.
I el teu relat provocador i estimulant m'ho ha suggerit en diverses ocasions.
Afegeixo, no crec en un estat de felicitat. Sí crec en els moments de felicitat.

que vivim en un món de mentides on sovint és difícil viure la felicitat...
I, dic viure la felicitat, (i no trobar) perquè la felicitat no l'hem de buscar ni en els diners, ni en les persones, ni en el què ens envolta, prquè la felicitat la portem tots a dins. Només cal trobar les condicions en què aquesta felicitat treu el cap i et fa una visiteta: l'amor, l'esperança, l'amistat, veure la rialla d'un nen, o admirar una posta de sol és FELICITAT.

És difícil creure que no creus en l'amor...amb aquests poemes que escrius brodats de sentiments...

Una forta abraçada!

Anna

De la pel·lícula dels Monty Python, no sé si l'has vista, sempre recordo l'escena del cambrer que ens mostra la tendra imatge familiar dels seus pares ancians a la seva humil caseta dels afores, tan agradable i pacífica que se suposa rebuda per una cínica mirada commiserativa per nosaltres, els espectadors.
Potser de vegades caldria no menjar-se tant el coco, no ho sé. Però certament no podem deixar-ho de fer , a menys que siguem practicants de la meditació transcendetal, del zen o altres pràctiques extenuants.
"Aquell impossible que no té nom ni forma, del qual no en coneixem l'existència. I perdut en els segles, resta sense conèixer-se." O potser ha estat conegut milions de vegades (pels místics, pels guerrers, pels cambrers, qui sap?), però el seu misteri és que, com l'aigua, se'ns escorre contínuament de les mans.
Salut!
franz

Que la felicitat completa no existeig, i jo crec que qui ho diu te raò, moltes vegades en sentir-te feliç, en trobar-te bé, en tenir feïna i amics, penses... I ara que em passara? Creus que viure feliç "del tot" es impossible. Ho hauriem de probar, viure feliços i fer-ho possible. El meu marit es fill de la barriada de Gràcia de Sabadell. Salut company!