Felicitat etèrea

Un relat de: DinsElSilenci

Matins. Tardes. Vespres. Nits. Instants eterns de solitud. No cal tocar el cel. No cal tornar a cap paradís perdut. No. Compartim paraules. Tracem noves rutes sense escatimar-nos. Gaudim del que ha quedat de la crema de l'Amor i retrobem-nos amb la sensualitat. Alliberem els nostres cossos de l'esclavitud de les paraules i estimem-nos només fins allà on sapiguem. Gaudim de l'avui -del demà, potser. I cridem bojament de felicitat etèrea malgrat sigui, tan sols, un espectre del que anhelem.

Comentaris

  • ada | 06-03-2009 | Valoració: 10

    ..Si tot el que dius fos possible..
    ..trobaríem..segur..allò que en diuen..
    felicitat??..



    Ho fas moooltt..bé..!!..escriu..!!

  • una alegria etèrea[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Si els 3 minuts que ha durat el tast de les teves paraules ha estat tot un luxe, imagina't el regust que em deixaran tota la tarda.... És un cant a l'alegria, un crit que anima a viure la vida saborejant els detalls més ínfims...

    Sí senyor, un CARPE DIEM