Feliç aniversari

Un relat de: Ferran Planell
En arribar a la festa, agafà una de les copes buides que hi havia sobre el moble bar i se l’emplenà mentre feia una ullada a la gent. L’apartament era a vessar. La copa, també. Quan l’escuma li mullà la mà, s’afanyà a aixecar l’ampolla. En dur-se-la a la boca féu un gest d’afirmació. El cava era excel·lent. La temperatura, al punt.

Com va poder, amb la copa en alt, mirant de no llençar el daurat líquid per sobre de ningú, s’anà obrint pas fins arribar a la cuina. Ella era allí, traient una altra ampolla de la nevera. Ell se li apropà per darrera. Mentre li prenia la càrrega de les mans, li digué:

— Per molts anys. Que en facis molts més.

Ella es paralitzà i agafà fort l'ampolla per fer etern aquell moment. Va tancar els ulls i en un instant va sentir el caliu d’aquell home que amb l’excusa del cava l’abraçava per l’esquena. Sentí aquella veu dolça a cau d’orella i aquella tendresa que li era tan propera... Aquell minut va ser intens. Quan va poder reaccionar, respirà fons i digué:

— Aquesta serà per a nosaltres —i recuperant-la la introduí dins d'una glaçonera que hi havia damunt dels fogons. És girà i, sense apartar els seus ulls dels d’ell, va agafar l'ampolla pel coll i la començà a fer lliscar amunt i avall refregant-la per les parets de gel que formaven els glaçons. Finalment la tragué del tot i començà a llevar-li el tap. Pel que semblava, era d’aquells que es resisteixen. Ell aprofità per encerclar-la pel darrera i, alhora que li prenia l’ampolla de les mans, li digué gairebé fregant els seus llavis amb la seva galta:

— On tens les copes?

— Segur que vols copes? A mi se m'està acudint una altra manera per beure’ns-el —li respongué ella. I passant un moment els seus llavis per damunt dels d’ell, acabà dient-li:

— Tu obre-la. A la terrassa de dalt estarem sols.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer