Feina feta no porta destorb

Un relat de: rnbonet

Feina feta no porta destorb
(Al paisà "sico fons" per allò de LA NIT ETERNA)

-Són les deu; me'n vaig a dormir!- va dir la dona, un jorn qualsevol de la setmana. L'home, sense son, l'acompanyava, com cada dia.
Ja al llit, tocant-li la cuixeta:
-Bonica, vols alguna cosa?
-Clar que vull! Dormir! Vull dormir; i tu no em deixes! I demà a les sis, al magatzem!
-Dona, com que és aviat...; doncs jo pensava...
-Pensar, pensar ! Sempre penses el mateix ! Deixa'm dormir, i punt! Estic cansada!
I Vicent, tot convençut, feia el que podia: veure la tele, llegir, beure, fumar... Matar el temps, per veure si amainava aquella cosa que...
Dies i dies, la història es repetia. Sempre la mateixa. O semblant. Unes vegades era son, altres cansament, o mal de panxa, o el treball al magatzem, o una certa migranya. "Mals justificats", pensava l'home. "Treballa massa".
I Vicent, tot convençut, es repetia les explicacions: "Massa feina", "Li cal aixecar-se de bona hora", "Treballa massa", "Té dret al descans"...
Els dissabtes a la tarda, però, Mercè reviscolava. Partida amb els amics, xarra que xarra.... I es feien les dues, sense son ni mal de panxa! Les quatre del matí. "Ui!, què bé que em trobe! Serà el tallat que ens hem fet farà mitja hora?"
Quan anava a jaure, el Vicent l'acompanyava.
-Avui sí... no?
-Mira tu! No veus que estic rendida? Amb el son que jo tinc... I les hores que són! Eixa maneta, quieta! Si no tens son, te'n vas a l'altre llit! Deixa'm tranquil·la!
I Vicent, gens convençut, feia el que podia: veure la tele, llegir, fumar i beure...Pensar en altra cosa, intentant disminuir les ganes ... i la fava!


Comentaris

  • rnbonet[Ofensiu]
    Nina Abril | 03-03-2007

    I el Vicent, resignat, va fent la seva. La sexualitat és una dualitat, cosa de dos. I si un vol i l'altre no, no hi ha terme mig, sempre hi ha un dels dos que surt perdent. Però quan això passa, el qui perd no és el Vicent que passa gana, sinó la seva dona per no saber gaudir-ne.

  • que divertit![Ofensiu]
    gypsy | 02-09-2006 | Valoració: 10


    i tendre alhora.
    Em temo que tots tenim a la familía alguna parella molt semblant als teus protagonista.
    El senyor em fa una micona de pena, pobre.
    Espero que la Mercè de tant en tant li deu compensar aquests sacrificis mundans.

    M'ha agradat molt el tó irònic i alhora tendre de la història.

    A reveure, company.

    gypsy

  • És molt bo riure[Ofensiu]
    NASIO | 02-09-2006 | Valoració: 9

    ËS grat passar una bona estona i, a més a més, ara que hi ha tan poques coses divertides. Gràcies!

  • jajaja[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-10-2005

    Pobret! Que dures que són les relacions en parella! ;) jejeje.

    Se'n sent a parlar un munt sobre aquestes situacions o semblants... També penso que alguns homes deuen fer el mateix, eh! (bé, potser no... però degur que algun hi deu haver que remugui...).

    Aquest relat és d'un estil diferent, amb el seu to irònic i un xic d'humor. És original.

    Que vagi bé!
    Gemm@

  • ho té magre...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-04-2005 | Valoració: 10

    Em sembla que el pobre Vicent ho té magre, vaja que si no hi ha ganes, res a fer...
    Situació passatgera o crònica?
    Em fas riure amb els relats i fins i tot amb els títols!
    Una abraçada i molta inspiració!

  • Ficció? realitat?[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 07-04-2005

    Hola,

    És el primer cop que et llegeixo i acabes de fer-me una fotografia perfecte del que crec que passa a molta gent.
    Fa por i pena. Por per que la dona entén la situació com a "normal", i pena pel Vicenç, que és incapaç de fer un gir a la vida i d'aquesta manera tornar a viure amb totes les lletres...

    Fins aviat,

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • Molt bé[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 01-04-2005 | Valoració: 10

    M'agraden la ironia i la quotidianitat molt ben reflectides.

  • abundo en l'opinió de l'Alícia[Ofensiu]
    Shu Hua | 26-03-2005 | Valoració: 9

    Vosaltres també teniu hores baixes i fatiga. És més, no sé si tinc raó, però diria que més i tot. Sigui com sigui, el cas del nostre pobre protagonista és ben dur. Jo d'ell, li diria a la parenta que, o em fa cas, o me'n vaig a llaurar un altre camp.
    Quant la manera d'escriure, és vereitat que t'acabo de descobrir i me n'alegro força. Ets divertit i amè.

  • Pobre home...[Ofensiu]
    AINOA | 16-03-2005 | Valoració: 10

    Aixo sol passa, els anys de casats porten la rutina que ofegue el sexe.
    Si veus en Vicenç donali anims.
    Una abraçada.

  • Divertit[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 16-03-2005 | Valoració: 9

    Je! Però vosaltres també teniu migranyes i fatiga crònica de vegades. Enginiós i irreverent, sarcàstic i polèmic. Una part de la visió. Ara manca l'altra.

  • Exacte![Ofensiu]
    AnNna | 15-03-2005 | Valoració: 10

    És bo... molt divertit... pobre home... que mai aconsegueix res... i la dona... una miqueta de cas sí que li podria fer, no? aaix... vols dir que es mereix tanta crueltat? jejejeje!
    vinga, molts petons!!!!
    AnNna

  • Uiiii! Mira, tu, quina dona!![Ofensiu]
    Lavínia | 10-03-2005 | Valoració: 9

    No sé per què però aquests relats teus trobo que són per llegir-los quan estàs "d'hores baixes". De debò que són d'humor, si no fos perquè, a vegades, pot ser real i tot!! I és que tot és susceptible de ser versemblant i de tenir el seu toc d'humor com és el fet d'aquesta parella que ella mai en té ganes, primer perquè treballa i després perquè se n'ha anat a dormir a les quatre. I és que quan no se'n té, doncs... no se'n té (ho sento per la "disminució de les ganes" i per la "fava" , xiquet!)

    fins una altra, rnbonet.

Valoració mitja: 9.64

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356235 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!