Febre catalana

Un relat de: Melcior

Déu ni do !
el mareig de l' estatut,
llamp de Déu !
la força callada de la incomprensió,
batua l'olla !
l'ira acumulada de l'enveja,
Déu ens guardi !
de tants dubtes i temors,
malaguanyada !
tanta llàgrima vessada,
vet ho aquí !
tota la covardia arreplegada,
fotut dimoni !
de maldat ibèrica,
Mare santa !
si un dia despertéssim,
ai carai !
s'obre una escletxa en el cel,
hòstia divina !
quatre barres hi onegen,
collons, collons !
com trempa Catalunya,
apa, tio, despertat !
però, si estàs bullint de febre .

Comentaris

  • divertii i encertat...[Ofensiu]
    Densito | 24-10-2007 | Valoració: 10

    ben divertit, si senyor, i encertat.
    tan de bo tnguis mes temps per fer mes d´una ullada al teu raco.

    abraçades
    Densito ;)

  • trobo[Ofensiu]
    ANEROL | 07-07-2007 | Valoració: 10

    molt divertit amb com ha jugat amb expressions molt típiques i com has dut a terme el poema.

  • No l'acabo d'entendre.[Ofensiu]
    Bonhomia | 14-06-2007

    L'únic que et puc dir és que els nacionalismes no m'interessen, de bona fe.