Fe cega

Només les mans buides li deien que ho havia deixat tot rera la porta. Fins i tot la vergonya. Poc a poc es despullà dels complexes i les excuses k tantes vegades l'havien fet enrera i s'abandonà per una estona a les mans d'aquella dona de la vida, que l'havia de convertir en un home, en el cas, que no ho fos ja.

Poc a poc, la suor li va començar a regalimar per tot el cos. Les mans suoroses s'aferraven a les carns d'aquella que, cada cop més ràpid, es movia sobre seu, fins que, amb un cop sec, va fer que ell, acabes la feina de mala manera.

- T'ha agradat? li preguntà la dona, sense mirar-lo, mentres es retocava al mirall.
- No tan com a tu. Respongué ell, mentre l'aferrava per els cabells i la degollava lentament.

La sang brollà de la ferida con un doll incesant. Fosca, espessa s'incrustà en el mirall, paret i tocador. Mentre el cap, ja sense vida, queia sobre el seu hombro.

Sense vacil.lar ni un instant, eixugà la fulla de la navalla, se la guardà a la butxaca del pantaló de pana esquinçat i mentre s'encenia la darrera cigarreta que li quedava al arrugat paquet, somrigué al mirall per darrer cop mentre creuava la porta.

-Au revoir madamme. Digué tot somrient a la ja difunta senyoreta.
- Fins una altra. Li esbotzá ironicament.

I així, sortí per la porta del club, mentre a dinre es començaven a sentri els primers crits d'alarma. De lluny, una sirena de polícia es sentia carrers enllà. Però ell ja era massa lluny de tot l'embòlic de cotxes i curiosos que s'apilonaven a l'entrada del local per saber què havia passat. Ell ja estava apartat de tot allò, mentre la cigarreta s'anava consumint als seus llavis.

- Ignorants. Digué amb veu sorda, tot girant-se per mirar l'aglomeració de gent que hi havia al final del carrer.
- El favor que us he fet. S'autoexclamà tot mirant el cel i somrient.

I de nou, sol,va empendre el camí que el duria de nou a casa. Al varri vell, humit i fred com pocs. On ni les rates s'atrevien a posar els peus. Un cop allà, repassaria els seus actes davant de l'imatge del seu mentor, que crucificat, li donaria el vist i blau. I així, tranquil, aniria a dormir com cada nit, a les deu en punt...

continuarà...