Faula Obscura

Un relat de: Sergi G. Oset
A Inòpia, la major part de la població habitava sota terra, en caus foscos i humits, entre la pobresa. Aquell era el seu destí si havien nascut com a ratolins.
En canvi, les garses, vivien en torres de cristall inaccessibles, gaudint de plaers i riqueses, segures darrere els murs, protegides per la guàrdia pretoriana.

Es sabien a salv de perills, malalties i violència. Sempre havia estat així. Un cop cada quatre anys sortien als balcons de les seves torres, i utilitzant-los com a trona, desgranaven llargs discursos durant tot un dia.

—Xac-xac-xac. Xac-xac-xac. Xac-xac-xac —cantaven les garses, en una xarrera incomprensible.
Els ratolins, atrets pel guirigall, sortien del caus per anar a escoltar-les. Aplaudien a unes, i escridassaven a d'altres. Ningú entenia que deien aquells ocellots, però els ratolins s'esforçaven per demostrar el seu interès.

Les garses, orgulloses i altives, apujaven el to per fer-se escoltar, utilitzant l'insult i l'amenaça si feia falta. Al caure la tarda, era costum entre els ratolins aplegar-se i votar el millor discurs. Desprès de les votacions, la garsa guanyadora, sortia de la seva torre guarnida amb els vestits més elegants i desfilava entre els ratolins que l'aclamaven.
La garsa, complaguda, n'escollia una dotzena, que eren convidats a un banquet fastuós a les estances de la torre. Desprès d'aquella nit, treballarien com a part del servei domestic, i no tornarien a passar fam.

Mentre els afortunats marxaven cap el castell, la resta tornava als seus caus, els ulls vidriosos d'enveja. Uns quants companys omplirien les panxes aquella nit, i mai més passarien necessitats ni patiments. La resta tindria que esperar una nova oportunitat.

Els ratolins escollits van ser guiats per l'interior de la torre, fins un gran menjador situat a l'última planta. Entre coixins i sedes, les garses jeien al voltant d'una gran taula, xerrant i picant aperitius.
—On seiem nosaltres? —va dir el ratolí més valent, o potser el més afamat.
Es va fer el silenci. Llavors les garses, alçant-se, van dir totes a una:
—On vulgueu. Us atraparem igual —i es van abalançar sobre els aterrits ratolins per devorar-los.

Als caus, més d'un ratolí no va conciliar el son aquella nit, desvelat pel sarau de festa que arribava des de la torre de cristall, i que va durar fins a ben entrada la matinada.

Fi

Comentaris

  • Una faula genial...[Ofensiu]
    Naiade | 08-07-2011 | Valoració: 10

    ...on retrates a la perfecció la nostre situació. Sembla terrible i increïble quan ho llegeixes imaginant els animals i desprès t’adones que aquest món fosc és el nostre.
    Has fet una bona comparació.
    Ens llegim.

    Una abraçada

  • Una faula de gran actualitat[Ofensiu]
    nuriagau | 27-05-2011

    M’ha agradat aquesta faula que tan bé retrata la situació actual. Sovint ens resulta més fàcil denunciar el comportament humà emprant protagonistes animals, i és que, la veritat..., hi ha homes que no són massa humans, oi?
    Ens seguim llegint,
    Núria
    PS: M’ha deixat intrigada el comentari del Sangy.

  • Un reflex de la realitat?[Ofensiu]
    Englantina | 26-05-2011

    Una faula magnífica, Neville. Moltes vegades he sentit a gent aduladora fent bandera del seu bon gust per escollir un líder amb classe. Quantes vegades hem vist a grans ratolins del nostre entorn caient en la més absurda adulació aliena? Nosaltres mateixos, no hem sigut algun cop com els ratolins del teu relat, i hem sortit escaldats d’una admiració que no era més que un miratge?
    Una gran moralitat final, la que he extret de la teva faula.
    Ah!, i he après una nova paraula, que no sabia que era correcta: “a salv”. M’ha sorprès.
    Un relat que fa reflexionar....

  • Gran faula[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2011

    I d'un nivell molt alt, per la seva actualitat i per la seva senzilla veritat. Una faula digne de passar a les lleixes dels fabulistes immortals, crec que amb aquest relat et mereixes el lloc, te l'has guanyat a pols.
    I en tot el que diu la faula, no hi puc estar més d'acord amb tu... és d'aquells relats que m'agradaria haver fet a mi!!

    Per sort l'has fet tu!

    Felicitats fabulós fabulista.

    Ferran

    PS

    Que bo... a Inòpia!!
    sí això és casa nostra!!

  • Realitat bestial[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-05-2011 | Valoració: 10

    I ho dic per les bèsties que tan rebé descrius. fantàstica fàbula dels ratolins i les garses, amb la moralina més actual que mai,pensant irònicament amb la nostra democràcia i el seu funcionament tan bestial. I tens tanta raó que espero no amagui la qualitat literària del relat. Ets un gran poeta escrivint prosa, que em transmets serenor i reflexió alhora. Fantàstic! Una abraçada i fins aviat.

    Aleix