Cercador
Faula Obscura
Un relat de: Sergi G. OsetEn canvi, les garses, vivien en torres de cristall inaccessibles, gaudint de plaers i riqueses, segures darrere els murs, protegides per la guàrdia pretoriana.
Es sabien a salv de perills, malalties i violència. Sempre havia estat així. Un cop cada quatre anys sortien als balcons de les seves torres, i utilitzant-los com a trona, desgranaven llargs discursos durant tot un dia.
—Xac-xac-xac. Xac-xac-xac. Xac-xac-xac —cantaven les garses, en una xarrera incomprensible.
Els ratolins, atrets pel guirigall, sortien del caus per anar a escoltar-les. Aplaudien a unes, i escridassaven a d'altres. Ningú entenia que deien aquells ocellots, però els ratolins s'esforçaven per demostrar el seu interès.
Les garses, orgulloses i altives, apujaven el to per fer-se escoltar, utilitzant l'insult i l'amenaça si feia falta. Al caure la tarda, era costum entre els ratolins aplegar-se i votar el millor discurs. Desprès de les votacions, la garsa guanyadora, sortia de la seva torre guarnida amb els vestits més elegants i desfilava entre els ratolins que l'aclamaven.
La garsa, complaguda, n'escollia una dotzena, que eren convidats a un banquet fastuós a les estances de la torre. Desprès d'aquella nit, treballarien com a part del servei domestic, i no tornarien a passar fam.
Mentre els afortunats marxaven cap el castell, la resta tornava als seus caus, els ulls vidriosos d'enveja. Uns quants companys omplirien les panxes aquella nit, i mai més passarien necessitats ni patiments. La resta tindria que esperar una nova oportunitat.
Els ratolins escollits van ser guiats per l'interior de la torre, fins un gran menjador situat a l'última planta. Entre coixins i sedes, les garses jeien al voltant d'una gran taula, xerrant i picant aperitius.
—On seiem nosaltres? —va dir el ratolí més valent, o potser el més afamat.
Es va fer el silenci. Llavors les garses, alçant-se, van dir totes a una:
—On vulgueu. Us atraparem igual —i es van abalançar sobre els aterrits ratolins per devorar-los.
Als caus, més d'un ratolí no va conciliar el son aquella nit, desvelat pel sarau de festa que arribava des de la torre de cristall, i que va durar fins a ben entrada la matinada.
Fi
Comentaris
-
Una faula genial...[Ofensiu]Naiade | 08-07-2011 | Valoració: 10
...on retrates a la perfecció la nostre situació. Sembla terrible i increïble quan ho llegeixes imaginant els animals i desprès t’adones que aquest món fosc és el nostre.
Has fet una bona comparació.
Ens llegim.
Una abraçada
-
Una faula de gran actualitat[Ofensiu]nuriagau | 27-05-2011
M’ha agradat aquesta faula que tan bé retrata la situació actual. Sovint ens resulta més fàcil denunciar el comportament humà emprant protagonistes animals, i és que, la veritat..., hi ha homes que no són massa humans, oi?
Ens seguim llegint,
Núria
PS: M’ha deixat intrigada el comentari del Sangy.
-
Un reflex de la realitat?[Ofensiu]Englantina | 26-05-2011
Una faula magnífica, Neville. Moltes vegades he sentit a gent aduladora fent bandera del seu bon gust per escollir un líder amb classe. Quantes vegades hem vist a grans ratolins del nostre entorn caient en la més absurda adulació aliena? Nosaltres mateixos, no hem sigut algun cop com els ratolins del teu relat, i hem sortit escaldats d’una admiració que no era més que un miratge?
Una gran moralitat final, la que he extret de la teva faula.
Ah!, i he après una nova paraula, que no sabia que era correcta: “a salv”. M’ha sorprès.
Un relat que fa reflexionar....
-
Gran faula[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 23-05-2011
I d'un nivell molt alt, per la seva actualitat i per la seva senzilla veritat. Una faula digne de passar a les lleixes dels fabulistes immortals, crec que amb aquest relat et mereixes el lloc, te l'has guanyat a pols.
I en tot el que diu la faula, no hi puc estar més d'acord amb tu... és d'aquells relats que m'agradaria haver fet a mi!!
Per sort l'has fet tu!
Felicitats fabulós fabulista.
Ferran
PS
Que bo... a Inòpia!!
sí això és casa nostra!! -
Realitat bestial[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-05-2011 | Valoració: 10
I ho dic per les bèsties que tan rebé descrius. fantàstica fàbula dels ratolins i les garses, amb la moralina més actual que mai,pensant irònicament amb la nostra democràcia i el seu funcionament tan bestial. I tens tanta raó que espero no amagui la qualitat literària del relat. Ets un gran poeta escrivint prosa, que em transmets serenor i reflexió alhora. Fantàstic! Una abraçada i fins aviat.
Aleix
l´Autor
56 Relats
172 Comentaris
151877 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
El meu blog literari:La Meva Perdició
"Paràsits Mentals", recull de microrelats:
Paràsits Mentals
"Alfa i Omega", relat Z en català, anglès i castellà:
Alfa i Omega
Últims relats de l'autor
- A, la mercè del vent
- Boira Fosca
- Reserva
- Cap d'any a la izakaya d'Hideshi Hino
- El llegat de l'home de la piconadora.
- It’s a Wonderful Life, (distorsionant Frank Capra).
- Saccharomyces cerevisiae, una rossa molt tèrbola. (ARC a la Ràdio - GOLA).
- El Segador.
- La Dasha i el Gran Duc.
- Lilitu. (ARC a la ràdio - luxúria)
- Fills de la lluna (concurs contes infantils 2012).
- Peó enverinat, (jocs d'escacs). - Per ARC a la Ràdio - Culpabilitat
- UN DIUMENGE QUALSEVOL (ARC a la Ràdio - Odi)
- ESQUENA PLATEJADA (ARC a la Ràdio – Avorriment).
- Absència de, ......