Faula de l'àliga i la llebre

Un relat de: Dadu

La piuladissa es desvetlla a trenc d'alba. Tothom comenta excitat l'última nova: la inesperada visita de la neu a aquestes alçades de l'any. L'excepcionalitat del fenomen ressona per tot el ramatge; el xerroteig nia als freixes, pins roigs, bedolls, roures i avellaners. Neguitosos pica-soques i pit-roigs saltironegen per les branques tot celebrant la fi de la nevada. Mirades incertes s'eleven al cel observant una profunditat d'ultramar i l'absència de núvols, sols algunes filagarses perduren en fondalades properes al riu recordant les fumeres dels canons després d'una batalla.
Tractant-se de la primera nevada ha estat intensa, una negra nuvolada ha buidat a balquena la seva càrrega com qui s'allibera d'una pena. El resultat ha estat un idíl·lic paisatge blanc. Mes la inopinada visita de la neu comportarà un cúmul de dificultats als habitants del boscam. D'entrada, compromet l'accés a la manduca, esdevenint una tasca lenta i feixuga. En segon lloc, sorgeix el problema de les inevitables petjades; tant si com no, les bèsties deixaran rastres per tot arreu. Finalment, per acabar-ho d'adobar, s'alentiran tots els moviments terrestres, qualsevol cursa requerirà un esforç muscular més intens i es perdran vitals dècimes de segon a causa de la inestabilitat del mantell nival. La fotogènica neu pels habitants de capital, amaga en realitat un presagi de mal son.
Un dels damnificats de la nevada, després de mirar-s'ho i remirar-s'ho molt, abandona el cau en direcció a una clariana. És una llebre que amb les potes davanteres grata i remou la neu en busca de brins d'herba. Traït per un pelatge de tonalitats encara grisenques, el lepòrid s'adona de la seva incorrecció com qui descobreix enmig d'un còctel d'alta societat la vulgaritat del seu vestit de lloguer. Si la nevada s'hagués produït més avançada la tardor hauria estat a l'alçada de les circumstàncies i l'hauria rebuda amb un mimètic abric blanc, guarnit únicament amb dues clapes d'atzabeja a la punta de les orelles d'allò més glamuroses. Deixant a banda els aspectes estètics, qüestions més prosaiques també l'amoïnen, per exemple, el seu teixit adipós és massa prim i acusaria amb celeritat la carpanta. Reservava els primers mesos de tardor per exhibir una voracitat impúdica i afartar-se de menjar com tantes altres bestioles, en previsió de jorns més magres.
Els esforços de la llebre són recompensats, unes tiges tendres queden al descobert. El rosegador s'acotxa. Desplaça el cap endavant, els incisius seguen a ran de terra. Les tiges són engolides. El moviment de mandíbules és acompanyat per un graciós bellugueig de bigotis, el musell dansa com si pressentís un esternut. Propulsant-se amb les potes posteriors salta uns metres; la neu, encara flonja i sense cohesió s'enfonsa. Sorgeix un rastre delator, mentre la llebre continua nodrint-se.
Tot d'una, s'atura. Redreça l'espinada i s'incorpora alçant el cap, les oïdes es concentren en descodificar tots els sons del bosc. N'hi ha un que se li escapa. La llebre es tensa, escolta...
Una branca, incapaç de sostenir per més temps la neu acumulada, es flexiona bruscament. Un floc rellisca per les agulles del pi i es precipita. Mentre segueix una trajectòria en caiguda lliure impacta contra les rames inferiors, es produeix una reacció en cadena. El floc, ja convertit en munió col·lisiona contra el terra; la rama, ara exempta de pes recupera la posició inicial. La llebre acompanya la branca.

Emperò, no tothom es mostra estrany davant el nou estat de les coses, sempre hi ha algú disposat a treure'n profit de l'infortuni.

Comentaris

  • inquietant[Ofensiu]
    foster | 01-08-2005

    dins la simplicitat. Escrius bé i suposo que aquest estil és el que t'agrada, però m'agradaria llegir-te amb animals de dues potes i les seves històries com a protagonistes.
    a reveure
    foster

  • Remarco[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-09-2004 | Valoració: 9

    Remarco el que acabo de comentar en el relat anterior "La femta", amb com escrius de bé, hauries de deleitar-nos més! L'estil és maquíssim i la narració brillant, no poso un deu perquè ho reservo per la perfecció, que està a la cantonada veient com escrius tu.

    Biel.

  • Preciós[Ofensiu]
    Tartesi | 17-02-2004 | Valoració: 9

    M'has despistat amb el títol, al ser una faula m'esperava un estil més planer. M'ha semblat un relat molt ben treballat amb una selecció lèxica exquisida. Per mi, un relat preciós.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Dadu

2 Relats

12 Comentaris

5573 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Últims relats de l'autor