Farisees

Allà assegudes
a poques passes de la mare agonitzant

talment com aus de rapinya,
regalimant-los saliva escumejant,

les filles,

cadascuna amb un pomell de floretes

assaboreixen d'antuvi el suculent botí

aferrades als petits pomells de floretes

als seus rostres la pèrfida ansietat
els ulls els ha inflamat per l'avarícia

estrenyen totes els petits pomells de floretes

"-i si no...?"

s'endevinen alhora el pensament
i en el mateix instant
totes aquelles urpes,
aixafen i destrossen

cadascuna,

el seu pomell de floretes.