Fantasmes

Un relat de: elenam

Algunes persones sense ser-hi
sempre hi són,
són persones que deixen espurnes a l'aire,
persones que no són palpables
però la seva olor ens embriaga,
les sentim i les veiem
però no les podem tocar,
són com angels silenciosos que ens acompanyen en tots els camins.

Comentaris

  • Companyia silenciosa[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-05-2011

    Avui que tinc una mica de temps, torno a passar avui pel teu espai i decideixo obrir aquest poema, que em provoca la curiositat des del títol, on parla de fantasmes... i que acaba parlant d’àngels.

    Realment, de seguida que es llegeixen els primers versos es pensa per associació en en aquelles persones que “sense ser-hi sempre hi són”, ja que suposo que tots tenim aquests àngels o fantasmes que ens acompanyen els trajectes personals.

    Tornaré, per escalar els teus títols, que m’han semblat interessants...

    T’envio una abraçada silenciosa,
    Unaquimera

  • bonic homenatge, si entenc bé...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-04-2011 | Valoració: 10

    parles de persones que coneixem i que són especials, si és així jo crec que sí les podem tocar i ens hem d'apropar a elles per rebre i retornar aquesta màgia que sentim quan estem a prop
    una abraçada
    joan