Fantasies

“i diré maliciós:
—com un pinyó és la boca que em captiva.”
J. SALVAT-PAPASSEIT
Fantasies

—I com si jo no hi fos,
sento que li murmura amb to maliciós:

—¿Provem aquesta nit
de jugar a fantasies que mai no ens hem dit?
—¿Com que féssim l’amor,
ara, salvatgement, dins d’aquest ascensor?

M’he inquietat. “Ai mare!”,
que unes catorze plantes ens faltaven encara.

—Coses per l’estil, sí...

¿S’havien adonat que jo també era allí?

Siguem originals,
despullem-nos d’idees i de tabús morals
que no porten enlloc,
i aquesta nit deixem-nos dur pels plaers del joc...

Més fluixet, a l’orella:

... del joc de, per exemple...

¿Per què es posa vermella,
mentre m’ho va explicant?
Fins i tot juraria... La pell li està cremant...

Segur, nata en tenim,
també prunes, maduixes, cireres i raïm...

—Ei, jugar, a quin joc?

I que m’ho extraguessis llepant-me a poc a poc...

Laura, per què somrius?
No val insinuar-ho amb tres punts suspensius!
—¿De debò vols saber
què li ha proposat com a joc de plaer?

Em comences suau
a petonejar el coll, els llavis... —Sí, si us plau...
No et facis pregar més...

I fluixet jo et contesto, amb els ulls riallers:
—Voldria aquesta nit
complir una fantasia de menjar compartit...