Fantasies humides

Un relat de: Brynja
Quantes nits m’imaginava que estaves al meu costat. Que, d’una manera o altre, havíem acabat dins el llit. Que jo et deia que tant havia desitjat aquest moment. Que t’havia anhelat des del primer instant en que ens vam conèixer.

Imaginava el primer petó que ens faríem. Com la passió i la ferocitat omplirien aquell instant d’espurnes de foc. Imaginava que la teva llengua suau dansaria amb la meva, i que els teus llavis acariciarien la meva orella, el meu punt dèbil.

Imaginava el tacte del teu cos esculpit, dels teus braços forts i els teus abdominals marcats. Les cames, però, les tenies més primes que les meves. I em feia gràcia. I tot m’importava molt i poc alhora. M’importava gaudir d’aquell moment que tant havia esperat, sentir les sensacions a flor de pell, i la resta em semblava secundari.

Imaginava que m’agafaves fort del cos, que em tocaves cada part com si mai hagessis vist un cos nuu. Com em deies que et posava molt. I jo reia, perquè tu em posaves encara més.

Les pulsacions augmentaven. Els sospirs eren cada cop més forts. Era una sensació tan inefable...Et posaves damunt meu i el teu cos m'oprimia. M’agradava la sensació de sentir-me submisa. Volia que m’agafessis de les mans i les lliguessis, que no em deixessis lliure dels teus paranys.

Et volia sentir com mai havia sentit la vida. Sentir-te viu, com la vida. Sentir-te lliure, com el meu cos. Sentir-te present, com aquell instant. Sentir que el pas del temps era sols una il·lusió. Que aquell instant podria perdurar per sempre.

Imaginava com t’aturaries, et posaries un condó i delicadament al principi entraries dins el meu sexe. Després, et demanaria que et deixessis de delicadeses. Que fossis un lleó ferotge.

Fem sentir que la vida és cruel, que la vida és dolor, que la vida és equivocar-se, que la vida és fum. Fem sentir que tot i així, la vida és dolça, és delicada, tendre. Que la vida és un mar de somnis.

Si pogués ser real, aquest moment seria imperfectament perfecte. Obro els ulls i sé que la imaginació t’idealitza, que la realitat pot ser molt diferent. Però em preocupa poc. Ja que tinc la capacitat d’imaginar-te amb mi, anem a fer-ho divertit.

Comentaris

  • Fantasiejar[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 03-08-2018 | Valoració: 10

    M'he sentit o m'he vist recreant moments viscuts d'igual exactitud als que descrius amb tanta precisió. Tot i que donada la meva desenfrenada promiscuïtat, aquests pensament idil·lis, en el meu cas, si que s'adiuen amb la persona que tinc al davant. I és que el meu armari és ric en moltes disfresses... Continua fantasiejant... Nil.

l´Autor

Brynja

1 Relats

1 Comentaris

842 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor