Fantasia eròtica

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet
De vegades la vida et dóna diners i dona. Jo repartia pizzes pel barri de Montolivet quan vaig trucar a la porta tres del pati d'un xicotet carrer, em va rebre una dona abillada en barnús, el portava mig cordat, la qual cosa feia que per la pitrera es distingiren dues boniques mamelles, eren blanques com la neu, la xica era d'una pell nívia i pigadeta.
_Bon dia, em dic Vicent, el repartidor de Pizza-fruits. M'ha demanat vosté una pizza “margarita” amb formatge, no?
_Sí carinyo, passa, estic sola, saps? Sóc Mar, seu si no portes gaire pressa i pren-te una coca-cola amb mi si vols. Estic avorrida i m'agradaria xarrar una mica amb algú, no t'importa veritat?
_Però senyora Mar..., jo...
_Per favor, no em parles de vosté -em va dir sense deixar-me acabar-, tuteja'm que només tinc trenta-cinc anys. Tu ja deus fer quaranta, no?
_Quaranta-sis i amb aquesta faena encara, què et sembla?
_Home, mira, a mi no m'interessen els homens pels diners, jo mire les persones, i els quarantons em tornen boja.
I em va fregar el cul amb una mamella en posar un parell de gots de coca-cola sobre la taula. Jo ja vaig notar cert somriure bergant quan tot seguit em va demanar que li sostinguera el barnús perquè volia dutxar-se.
_Vine Vicent, i agafa'm el barnús, acabe de fregar el lavabo -va dir-me refermant-se – i no vull que s'embrute.
Quina excusa més picant -vaig pensar- i mentre mig corria la cortina de la dutxa deixava el barnús sobre les meues mans, en aquell moment vaig trempar i Mar es va adonar fent-me l'ullet, com què em va veure suat em va instar tot eixint nua de la dutxa a què em llevara la samarreta, me la va llevar ella i va fregar-me les dues mamelles amb el palmell, immediatament em va pessigollejar la bragueta dient-me que aquell dia tenia l'oportunitat de refrescar-me a la seua casa amb una dona formal com era ella, vaig assentir i va començar a descordar-me les sabates llevant-me amb passió els pantalons.
Jo que ja no veia cap perill de rebuig, ja gairebé nu, vaig encastar la meua llengua sobre els seus rodons i marronets mugrons que s'alçaven ràpidament. Amb les mans tocava el botonet del seu sexe alhora que ens donàvem un llarg petó amb tota la saliva de que érem capaços, l'aigua queia fresqueta i finalment em va llevar els calçotets ja mullats tot dient-me:
_Que n'ets de vergonyós, Sento.
El seu castany pubis del mateix color que els seus cabells feia flaire d'or, amor, terra i mel, aquella dona va seure a la dutxa i la meua verga erta va conquerir rítmicament el seu port mullat pel mar del seu cos i per l'aigua que queia a dojo.
Tots dos érem banyats i regalimant-nos la pell amb el sabó perfumat amb què ens vam fondre, jo li clavava salvatgement i eròtica el meu penis que entrava a la seua figa que s'obria i tancava donant-me en ritme creixent un plaer que pujava fins el ventre, vam llevar l'aigua i vam acabar sent un, tacada com era dels meus fluids va baixar seguidament i delerosa per xuclar-me el meu piu amb fruïció i deler fins a empassar-s'ho tot, jo li vaig correspondre-hi bevent-me, golafre, tot el seu líquid celestial, panteixant ella, amb el seu segon orgasme, que va culminar amb un crit histèric d'infinit plaer.
Eixuts i nets arribàrem al menjador per a sopar la pizza i beure'ns les dues coca-coles, en eixe mateix moment vaig trucar per telèfon per acomiadar-me de Pizza-fruits, la meua ex-empresa i la Mar em va explicar que em donaria faena al seu bufet com a administratiu, en regentava un d'advocats.
Vaig tenir sort, perquè amb salut que ja comptava, diners i amor vaig eixir d'aquella casa. I és que de vegades la vida en un colp de sort ens dóna diners i dona, com diu la dita valenciana vam viure molts anys amb ales i vam menjar guatles.

Comentaris

  • El barnús de la bona fortuna.[Ofensiu]
    Nil | 08-03-2019 | Valoració: 10

    Hola Vicent. Gràcies per comentar el meu relat "La Dutxa", allí t'he deixat una impressió referent a la teua persona. Passe ara a comentar el teu relat Fantasia eròtica, que com el meu, te com escenari la cambra de bany. Me pareix un relat molt real, jo vaig tenir una època que feia de venedor a porta freda i un dia em va eixir un professor amb barnús, a València precisament. No va passar res..., ara me'n penedisc de no haver-me llençat a l'atac. El teu relat es llisque bé, com la seda, i amb final d'allò més feliç. Perquè el personatge, el xic venedor de pizzes, aconseguisc que eixa coincidència li canviara la vida. La sort és més per a qui la troba que no per a qui la busca. Nil.

  • Sorpreses[Ofensiu]
    Canela fina | 15-03-2016 | Valoració: 9

    M'ha agradat aquest relat, la vida et regala sorpreses i som nosaltres qui hem d'estar atents per no deixar-les escapar.
    Bona lectura, gràcies ;)

  • Bo i ocurrent relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-06-2015 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat.

    Realment, la vida és imprevisible i mai sabem quantes aventures podem arribar a viure.

    Aquest protagonista el trobo molt valent, o temerari, per atrevir-se a fer l'amor amb una clienta, res menys.

    Al final té un happy end i encara troba una nova feina gràcies a l'atrevida senyora. Bé per ell (és cosa bona que aquest noi tingui aptituds per a fer feina de secretari).

    Bé, ens veiem per Relats, salutacions.

  • No pots dir mai d'aquesta Coca-cola no en veuré[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-06-2015 | Valoració: 10

    I és que la vida, tens raó, està carregada de sorpreses. Si tenim predisposició, potser arribarà un canvi positiu. El teu protagonista, canvi i satisfacció. Què més es pot demanar? Una bona estona de lectura m'has fet passar. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

30 Relats

144 Comentaris

26860 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
El meu bloc és: Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vull aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé així, he trobat l'amor i amb ell l'eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.